COSES QUE PASSEN

Retrobaments històrics

No acabo de trobar el moment per completar tres grans temes que voldria passar per la Crònica. I el dia a dia, deixa molt poc temps útil per dedicar-me de les notícies del poble, com faria en Tintin. Així que sense contrastar molt les dades, m’agradaria comentar que:
Centelles.  Com molts, he rebut fa uns dies, una publicitat de la Diputació i l’Ajuntament demanant la col·laboració ciutadana per lluitar contra els coloms. Pobrets. Ja hem sentit a vegades, que aquests ocells grisos, són com les rates del cel. Però si tenim un poble net i natural, de què ens hem de preocupar? No podem deixar viure els altres animals amb pau? Quan em vaig instal·lar a la Plaça Vella, sí que hi havia coloms pernoctant a la terrassa de Can Manso i a les finestres del Palau dels Comtes. No sé si per anar més a la terrassa, a dalt de tot, de nit, a penjar la roba, que obria el llum i els sobtava o perqué van veure un altre lloc més nutritiu, van marxar i ara no hi són. I parlo d’un espai concret. Però no veig que ara mateix els coloms siguin un problema com les rates de Hamelin. Més aviat sí que hi ha una mica de passotisme veïnal pel que és la netedat dels carrers: abans no passa en Guino, hi ha papers i bastanta merda per tot arreu. I més que dels coloms que pul·lulaven per Ca el Comte, el que realment em preocupa és el Palau en sí (que sí està fet una m…).
L’altre tema que ha saltat a la Crònica, però que encara no podem concretar res, és el dels refugiats. Dissabte a les 7 de la tarda hi ha una xerrada al Casal Francesc Macià a càrrec de Rosa Cendón i membres de la Creu Roja. La regidora de Cooperació Cristina Ciudad ens indica que serà merament informativa. Segurament per reforçar l’actitud positiva que hauríem de tenir o esvair dubtes… el cas és que van passant els dies i potser quan hagin decidit alguna cosa o hi haurà molts més refugiats dels previstos o ja seran tots morts de tant passejar per Europa. I el que no veiem ni per casualitat és que es faci res als països d’origen. En canvi sí que veiem les “facilitats” que hi ha per moure’s si es tracta de peregrinar.

Música lliure

Al Marçó no hi ha canvi fins el 12. A les Finestres del Trabuc, treure’m l’article aviat al blog germà: ara tenen cartells. Una crònica del procés independentista de Catalunya, a través de titulars del diari Ara. Un projecte de disseny gràfic preparat per Alucinamandarinas. A la Capella, no sabem qui ve. Total: us deixo amb aquest dibuix fet dissabte, a la tarda. És a Vic, Mercat de  Música Viva, al Passeig, al començament, prop de la  Cava de Jazz. Hi vaig anar perquè tocaven els Boys Damm. Tenia ganes de sentir-los. Hi ha vells coneguts en les seves files. Fan versions de temes catalans i d’altres racons. Amb llibertat, amb gust. S’ho passen bé i tenen fortuna, cobrint diversos bolos pel país. Potser m’agradaria més que en Sami Vergés tragués una de les seves lletres personals… però d’entrada i ara per ara, potser són més lliures  “espiritualment”, que els músics que tocaven a les grans places, més mercats per les discogràfiques. Per cert, ens consta que les Funkysteps Sey Sister, preparen un disc.



 Vaig fer el dibuix perquè és una manera d’aprofitar el temps mentre escoltava la música. Però em vaig asseure a un banc, a la part de darrera de l’escenari. Certament no tenia gaire clar per quina banda tocaven i allà assentat s’hi estava molt bé. Hi havia molt jovent i també parelles joves amb canalla. Gent de Centelles i de llocs desconeguts. Quan anava per acabar el dibuix, es va acostar un home amb un altre blog de dibuix a la mà. Es va asseure i de seguida ens vam interessar per les aficions mútues. Em va semblar que el coneixia. A vegades em passa i a vegades erro. Però ens vam dir els noms i no vaig tardar en adonar-me que era l’antic professor d’història, a COU, a l’Institut Pere Barnils: Josep Aparicio. Ha canviat una mica –el temps-. Però certament vaig estar content de trobar-lo i saber que s’havia aficionat al dibuix urbà. Ell també havia estudiat Història de l’art a la universitat i d’alguna manera va ser una de les persones  decisives a l’hora de triar la carrera. Però no per la part d’art, sino per la part d’història que te l’art. Ja que ens va explicar extensament la Revolució Francesa (1789) i altres revolucions (la Russa) i això em va donar una important dosis de coneixements per valorar el present, i també els canvis d’estils i apreciar aportacions com les de la Il.lustració i les seves arrels en l’Hel·lenisme. Aparicio em va explicar que no passa per un bon moment de salut i que per això no pot donar classes. Però veig que ha trobat una manera de lluitar contra l’adversitat i a més del dibuix urbà, que en ell és habitual, publica en un blog propi. Ambdues coses, exercicis importants per exercitar ment, memòria i gaudir. Us deixo l’enllaç. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: