NÚRIES QUE MIREN MAR ENLLÀ

Ja vam dir que quedaven cites expositives per explicar de Vic. I les que no arribem a conèixer. Avui dues Núries, Núria Vall i Núria Manent, formades a casa nostra, però que han anat incorporant  trets de cultures llunyanes: Japó i el Marroc. Totes dues exposen.
Núria Vall, més a prop del Japó, però sobre taules de faig

Vic/ Centelles. Fa tres anys de l’anterior exposició de Núria Vall a El Carme. Ja vam dedicar un post a comentar la seva pintura a l’oli, feta artesanalment, amb pigments bàsics. Una solució que ella havia anat cercant per aconseguir plasmar visible i estèticament, els seus manifestos de caire ecològic sobre taules de fusta de cirerer. Una nova sèrie, amb forces obres,  penja de nou a la galeria de la rambla vigatana. El caire és similar però hi ha una evolució important: continua pintant escenes en que relaciona una dona misteriosa amb animals o amb plantes. El tema de fons, en diferents situacions, sempre sol ser el de reclamar una major col·laboració i atenció dels Humans amb el Regne Animal.  Però les nenes d’aire èlfic, es troben ara amb noies del Japó i particularment amb “geishes”.  Vall, s’aproxima molt més a la cosmovisió nipona, i ja no és tant sols, en el concepte de pintura. En el llibret que s’ofereix amb una selecció de pintures de Vall, també la veiem a ella, pintant, assentada, amb les cames creuades, amb la taula a sobre i pintant amb pinzells prims, en un entorn arrengat amb mobles de fusta i llistons. No obstant l’atracció no esborra altres marques de la casa, ja no sé si tan sols europea o universal, però segur personal:  l’artista vigatana es presta a descriure’ns molt ben detalladament les formes representades. Vall només pinta les figures i els elements narratius. No hi ha pintura per l’escenari o l’espai. I hi ha moltes el·lipsis: per exemple les mans sense brassos, o els penjolls sense fils.  La Núria selecciona i pinta allò mínim que cal. Però allò que dibuix i dota de color guanya en detall:  carnadures emblanquinades, tocats del cabell, penjolls és molt més elaborada. També la descripció dels animals, especialment dels ocells, guanya en naturalisme. En l’etapa anterior, Vall, pintava sobre fusta de cirerer que vam conèixer que era l’arbre sagrat del Japó. Ara ho fa amb taules de faig, que ens sembla és una concessió a un arbre molt més emblemàtic de casa nostra. Em pregunto si el viatge pictòric de la Núria Vall seguirà per altres latituds o cercarà com fusionar l’ecologia nipona amb la llatina. Galeria El Carme: Rambla Davallades, 21, Vic

—————————————————————————————————
Núria Manent: repàs de fa temps

Vic/ Centelles. La Núria Manent viu a Centelles, però per pintar, normalment espera quan viatge a El Marroc, on té el taller i la font d’inspiració.  Manent és una enamorada en cos i ànima de la cultura àrab i del seu braç cultural a El Marroc. A més de pintar, té coneixements filològics. També ja li vam dedicar un post fa uns anys presentant el seu treball. I ara esperàvem el seu retorn estival del Marroc, perquè tornaria amb obra fresca i tenim el propòsit de presentar-ho a les Finestres d’El Trabuc. Però resulta que hi ha un lloc a Vic que tenen obra d’ella ja exposada. I que ens permet conèixer el  seu treball pictòric de fa quinze o setze anys.  El menjador del restaurant de l’Hotel NH Ciutat de Vic disposa d’una selecció de pintures de Manent, que s’ha exposat durant un temps. No tardaran massa a canviar-les. Però val la pena apurar-ho per conèixer millor el passat de Manent per terrenys abstractes. Quan  no hi ha servei es pot passar a veure l’exposició al restaurant o podeu gaudir del seu menú, per aprofitar la visita.
La pintura de Núria Manent, també cerca oposar estèticament camps cromàtics però la seva causa té un grau d’expressivitat molt més acusat. És molt més visceral, que el tipus de pintura que per exemple vèiem amb Raquel Navarro, on hi ha més com un control racional. Manent sembla molt més directa i a més de la força dels colors hi trobem referències planes a objectes i elements culturals, com cúpules o arcades.
Manent ens va dir que sovint prenia  referències dels motius decoratius de la població on passa l’estiu. Potser aquestes pintures formen part d’un estadi previ, més general i d’aproximació als principals trets definidors. Faltaria conèixer molt millor altra obra de l’artista per valorar com ha anat evolucionant.  El que sí hi trobem són  uns tons daurats que ens ha dit que l’han acompanyat tota la vida.

Potser us sobtarà que la relació amb la cultura àrab o marroquí, d’entrada queda bastant limitada al lloc de creació i a la signatura amb àrab. Darrerament –en les obres d’ara-, sí que ha introduït text. Però en aquestes pintures de fa casi dues dècades, i en el que és l’estil, encara ara, és un problema més aviat propi de la pintura moderna europea. En aquest sentit cal veure l’actitud valenta de Manent de pintar allà, intenant donar sense por la seva intepretació personal. L’estil és deutor de les llibertat de les Avantguardes, el cromatisme i el resultat deriven de la seva experiència amb el paisatge nord-africà. Tot i que caldria veure fins a quin punt l’art àrab i particularment l’Islàmic s’havia avançat per conceptes abstractes. La mateixa escriptura juga sovint amb aquest valor sintètic i expressiu. Afinitats. Hotel NH Ciutat de Vic: Passatge Can Mastrot, s/n, Vic.

2 respostes a “NÚRIES QUE MIREN MAR ENLLÀ

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: