CENTELLES EN EL CAMÍ DELS REFUGIATS

Rosa Cendón: “L’Estat no ha vist mai com una responsabilitat, el futur dels refugiats”

UN MÓN QUE TRONTOLLA: realment les fronteres
semblen més mentals que físiques i el que pot semblar
una revolució o un canvi, realment és una evolució.

Centelles. En mig de la tempesta de les eleccions pot ser que el drama dels refugiats caigués o es relegués dels titulars de premsa? La realitat marca un ritme impecable. Les fronteres d’Europa encara reben persones que fugen dels seus països i cal una posada a punt de les preocupacions previstes pels Drets Humans. Dissabte a la tarda, a la sala de Vidre, Rosa Cendón, d’Asil.cat i Esther Dachs, representant de Creu Roja  a Osona van exposar la situació i les principals vies d’actuació. El camí de la independència no ens pot oblidar unes obligacions i dependències globals.  La  Sala de Vidre es va omplir de persones i veïns preocupats pel tema, entre els quals agents de la vida política, social i parroquial.

Les dades són clares: el 2014 hi havia 60 millons de desplaçats, dels quals 20 eren refugiats. I d’aquests, el 51% menors de 18 anys. L’origen no solament és Síria. També Afganistan, Eritrea, Ucraïna. Els qui els hi ha tocat l’arena de les tribulacions, busquen resguard entre les grades on es prenen les decisions que tant els han fastigiat.
Per les dues cooperants, el  tema dels refugiats no és nou, si bé actualment s’ha arribat a un límit intolerable que obliga a organitzar bé l’acollida i recordar els papers a qui pertoqui. Però ja hi ha a la Península refugiats, víctimes de drames anteriors, que no han vist solucionada la seva situació. L’Estat mai no ha vist com una obligació ni responsabilitat, el futur d’aquestes persones que com a refugiats, d’acord amb els drets internacionals, tenen dret a rebre la protecció de qualsevol altre estat molt més ben situat democràticament i socialment. Paradoxalment ens recorda que en el passat molts espanyols i catalans van marxar  com a refugiats cercant millor viure a altres indrets.  Les mesures que ara es posaran al dia, han de servir pels nous refugiats i també pels que ja tenim a casa nostre.

Situació definida

D’esquerra a dreta, Cristina Ciudad, Esther Dachs i Rosa
Cendón, durant la xerrada dedicada als refugiats i el pla
d’actuació que sobretot les entitats civils preparen i lideren.

Cendón va comentar que la figura del refugiat està ben definida i dotada d’uns marcs jurídics que s’han de poder avaluar en cada cas (guerra, persecució, amenaça de mort, etc). Cendón va dir que “no s’hauria de perdre el desig de cercar un bon futur, per a totes les situacions que originen migracions (emigrants econòmics, també), ja que moltes vegades les causes són les mateixes”. Però  a la Terra, les lleis marquen unes prioritats, encara que, tant ells com nosaltres, cerquem l’oportunitat ben sensata d’una bona vida.

A casa nostra, les entitats civils concentren la preocupació per la recepció dels refugiats, així com per la situació d’altres persones “en trànsit”, que corren perill (salut, explotació, persecució, etc).  Inclús la Generalitat, que havia previst algunes actuacions, mai tampoc ha aportat recursos convincents. Per això Rosa Cendón demana que el que surti de la nova situació, en la que cal una bona coordinació, sigui un model d’acollida pels refugiats que funcioni a llarg termini. Entre altres tasques, ja s’estan recontant les places que es podrien destinar a habitatge dels refugiats així com fent llista de tot el que realment caldria.
Segons Esther Dachs  cal prioritzar les aportacions econòmiques a les materials, ja que amb més diners es poden adquirir materials d’ajuda directament en els països d’entrada dels refugiats: s’estalvia enviar el material, els agents locals decideixen millor el que necessiten realment i de pas s’ajuda a l’economia local.
Els refugiats d’ara i d’abans, venen per reconstruir, lliurement, la seva vida. Si volen, s’acabaran integrant i quedant al país. La representant de la  Creu Roja recorda que aquesta situació no és nova  i que a casa nostra ja hi ha hagut els episodis  de Bòsnia i Kosovo, anteriorment que han seguit un camí similar.

Situació llarga 

S’espera que en el termini de dos anys, i a partir del 2016, arribin a l’Estat Espanyol unes 17.300 persones, amb l’estatus de refugiats. Després de la burocràcia que hauran de passar, per adequar els papers, tant Cendón com Dachs, expliquen que el qué és habitatge i manutenció primera dels refugiats ha de ser-ne responsable el govern, no les famílies. Perquè s’ha de poder assegurar el seu ben estar fins que s’integrin i reconstrueixin la seva vida.
Les famílies o particulars no poden fer-se càrrec d’aquesta situació. Perquè no els hi  pertoca i perquè cada refugiat arribarà amb una situació biogràfica desconeguda i complexa, per la qual caldrà també la participació d’altres agents professionals socials: el que sí calen són traductors i persones i professionals amb ganes i voluntat de facilitar la integració.
Cendón i Dachs expliquen un panorama que coneixen molt bé i que veiem ja tenen unes direccions clares. Potser el que ara hem de desitjar és que la mateixa mentalitat resolutiva arribi als nostres governants i no vagin demorant o espolsant-se una situació  tant complexa, en  la qual bé hem d’acabar fent alguna cosa.   

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: