ANTONIO LÓPEZ

Quatre dies per espiar el treball d’un artista consagrat

L’artista castellà protagonitza una mostra a la  Marlborough de Barcelona amb dibuix, pintura i escultura dedicada a la figura humana i als seus descendents. Avui diumenge, ja acaba.
Barcelona/ Centelles. La Barcelona Gallery Weekend corria paral·lelament a la celebració de la fira Swab al pavelló d’Itàlia de Montjuic. Moltes de les galeries participants d’aquest programa especial , encetaven la seva temporada expositiva. No obstant a la Marlborough l’estage de López es redueix a aquest cap de setmana. Segons vam poder saber, comentant-ho amb la Laura Rodríguez, la nostra interlocutora en els afers de la franquícia internacional, Antonio López substituïa l’exposició prèviament prevista dedicada a l’escultor Lipchitz, que “ha caigut de la previsió”. De fet d’aquí poc la galeria actualment ubicada al 68 d´Enric Granados, inaugura una col·lectiva: dijous, 8 amb una de paisatges amb Albacete, Aquerreta, Correa, Hernández Pijuan i altres. En qualsevol cas el substitut no és pas cap pinzell de segona regional.
 López aporta a l’arsenal de la galeria escultura. A la gran retrospectiva de Lleida ja vam saber que a més del dibuix i la pintura, el pintor ibèric s’havia endinsat en representar en volum a la figura humana. La Marlborough acull alguns busts del net de López –que a la Fundació Sorigué vam conèixer que n’anava seguint el creixement-, representat en diferents materials i dimensions. A l’entrada del santuari de l’art hi ha un gran relleu del nen.
L’exposició es completa amb dos dibuixos i unes pintures que introdueixen l’element del moviment. Centra aquesta part, una escultura de bronze d’un home nu. En actitud estàtica,  no es pot dir que dibuixos i escultura tinguin res a veure , a part d’abonar en l’accent del tema humà. Aquesta obra  de metall i el relleu de l’entrada, no hi ha dubte que són obres “acabades”. Més en dintre de la sala, encara hi ha tres pintures petites, que no  formen part de l’exposició, sino del fons, però que sí permeten valorar el treball de López en una dimensió concreta:a es tracta de  tres natures mortes, olis de tema floral, en el que el pintor sols representa el mínim indispensable per entendre la forma, el color, la llum i certs aspectes del moviment i l’expressió. Aquí és on vaig trobar una japonesa que retratava impulsivament,  com si la realitat només existís a través de l’objectiu i vaig decidir que miraria de fer cròniques sense il·lustrar amb les obres d’art, per ajudar a que els lectors tinguin una experiència real, visitant les exposicions. Però això de prescindir de la imatge de l’obra, no se pas…
Tornant amb López: aquesta economia en la representació (la part pel tot) és una direcció que em sembla interessant: els grans dibuixos i les pintures també van per aquí. Tot està emmarcat, però no puc assegurar que siguin més “obres definitives” que estudis preparatoris per una obra que la ment del pintor va preparant. I si el que valorem són proves o una solució degudament proposada com a tal. En el cas de les natures mortes, el resultat, tot i el grau d’exercici immediat i d’experimentació visible, semblen més fruit d’una decisió conduïda per concloure independentment d’altres projectes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: