Swab i gent visitant galeries
|
Feia dies que no baixava a Barcelona. I crec que m’havia oblidat de les rierades de gent amunt i avall. Però ahir també hi havia més gent que mai, visitant galeries i també omplint la fira Swab. Sembla que la cosa era global.
|
 |
|
Tothom tira fotos. A les exposicions també.
Si ja parlo de les obres, cal que posi la imatge?
I si estimulo la imaginació i si creieu que val
la pena, ho aneu a veure, realment? De camí a
les galeries, vaig treure la càmera per altres
curiositats. També portava un blog petit
de dibuix, però realment no donava temps.
|
Barcelona/ Centelles. En la meva excursió, vaig trobar un flux important a la Marlborough. No sabem si és per l’èxit de seguiment de la Barcelona Gallery Weekend o perquè el seu hoste de quatre dies, és Antonio López que ja sol tenir un predicament especial. Però també a Senda. Allà l’hora de pas van ser tocades les dues. Una hora crítica: però tant a l’entrar com al sortir fèiem relleus amb visitants.
El cap de setmana a la capital havia començat dijous i oferia la possibilitat de visitar un grup important de negocis d’art durant tot el dia i fins avui. Algunes galeries s’havien agrupat per engagar plegades les seves temporades i oferir durant quatre dies, inclosos dissabte i diumenge, l’oportunitat de visitar-les en primícia. Paral·lelament es feia a Montjuïc, al pavelló d’Itàlia la fira d’art contemporani, Swab.
L’excursió urbana d’ahir per Barcelona va començar a la Marlborough i va seguir per la Francesc Mestre, amb una mostra col·lectiva dedicada al nu (no participava de la Weekend). Després, la Senda, amb Mathieu Pernot. Després de dinar, a l’hora difícil de la migdiada d’un dissabte, vam poder visitar l’Artur Ramon, amb una exposició digne dels millors “gabinets de col·leccionistes” (vam conèixer la vessant gràfica de Marcel·lí Antunez).Volia seguir amb la Sala Parés/ Trama, però al migdia i fins dos de cinc, havien tancat. Vaig saltar a Montjuïc: primer a la Carles Taché (mini col·lectiva d’internacionals, entre els quals Cragg i Scully) i finalment, a la fira Swab. De camí cap al metro, vaig passar per la galeria dels Àngels (prop del Macba) i unes fotografies d’espais escenogràfics de Fontcuberta, potser impulsaran reaproximar-me al seu treball, després de l’enrabiada pel tema del cosmonauta.
Dedicaré més endavant posts a aquestes exposicions, ja que valen la pena. La Senda i la Taché s’estrenaven en locals nous. Totes dues han immigrat de Consell de Cent i ara la Senda es troba al carrer Trafalgar, a prop d’Urquinaona i de l’Espai Volart (Ausiàs Marc). I la Taché al carrer Ciutat de Mèxic, a Montjuïc, a tocar del Caixaforum. Però al fons d’un carreró sense sortida, amb edificis industrials i firals, al que s’hi entra a través d’una rampa com d’un garatge. Ambdues sales han guanyat amb espai i l’enfoc dels nous locals és com més museístic, ja que amb prou feines veus al personal i la visita es pot fer discretament i lliurement (primer mireu, després cerqueu al galerista).
Feia xefugor
La fira Swab es torna a celebrar al pavelló d’Itàlia. Aquesta espècia d’hangar metàl·lic d’avions davant la font. Aquest any crec haver observat que el concepte de la fira ha reforçat els aspectes d’imatge i serveis que li donen una identitat i un perfil de marca, amb un aire més chick i urbà. Enlloc de barra de bar hi havia la furgoneta amb la barra, com ara s’ha popularitzat; i hi havia també servei de bus fins al centre ciutat. Cotxes personalitzats. I tot una sèrie d’activitats i events que reforçaven la presència de l’esperit de Swab ja sigui en la selecció, en premis per artistes i també en oferir diferents tipus d’entrada, pensant amb diferents perfils de públic. Sigui com sigui hi havia força gent. Per entrar inclús hi havia una mica de cua. S’havia de pagar l’entrada i hi havia força curiositat per saber què passava a dintre. Bastant jovent. Hi havia galeries i artistes que alguns ja els vam trobar l’any passat. Sobretot el que són de l’Europa central i de l’est i de països més “perifèrics”, com Hungria, el Japó o Cuba. Fet que rubrica que el signe de l’art contemporani té un mercat global. També vam trobar les noies de la galeria nòmada de CiS Art Lodger, que portaven artistes de la casa i van prometre que preparen més exposicions en locals de pas.
En general, i penso tant amb Swab com en la impressió general del què vaig recollir en les galeries, cal destacar la important presència de la fotografia. Imatge directe o tractada. També vaig veure bastanta pintura que tot i seguir amb un signe abstracte, cerca com ocultar el procés i la matèria, a través d’unes superfícies com de vidre, metall o glaç, que em provoquen un sentiment “deshumanitzant”. Com si la pintura volgués emular la pantalla plana dels televisors o dels mòbils (i és cert que per exemple, els dibuixos vistos per una pantalla queden molt nítids. Però realment això a mi m’és igual).
Una mica imbuït per les reflexions subjacents a alguns articles i projectes en cocció, vaig fixar-me amb un gran nombre de propostes, preocupades per qüestions egocèntriques, entorn al mateix llenguatge o la voluntat de l’artista de singularitzar-se, a través d’una especulació especulativa. Després de dinar també vaig passar un moment per la Biblioteca de la Facultat, i vaig poder consultar el llibre de Vicenç Pascual sobre les pintures de Sert, per a la catedral de Vic. I una mica per això, com si em comencessin a interessar més les obres que tenen un propòsit concret o que un encàrrec o un experiència, les fa més “concretes”. A ca l’Artur Ramon, el fill galerista, amb faceta divulgativa a la televisió i a literatura, també està preparant una llibre nou, i vam parlar en termes similars, de la idoneïtat, de poder fixar un temps, per ser “escuet” i no demorar-se eternament. A nivell personal, també veig que seria bo, mirar que dibuixos i gravats tirin per un camí concret, definint més bé un camí i el tema. La fira Swab va anar bé per fer-la servir com de mirall.
badaluc 