FOTOGRAFIA CONTEMPORÀNIA

Mathieu Pernot sacseja la nova Senda


Ni el nom ni l’obra de Mathieu Pernot són nous per aquest “cronista”. Fa molts anys vaig resseguir una exposició seva per vàries Alliances françaises: la de Sabadell, la Granollers i el Institut Française de Barcelona. Ara és a la galeria Senda on ens l’hem tornat a trobar amb obra familiar i sorpreses.  



M. Pernot / Senda
Una de les demolicions de la sèrie “Implosions”, iniciada
el 2000. Aquesta correspon a l’any 2005.
Barcelona/ Centelles. Ara no buscaré l’article al diari, perquè  hem liaria i no cal ser tant primmirat. Tot el que puc dir ara, en el fons es redueix a unes soles paraules, que crec expliquen millor la seva voluntat fotogràfica: documentar als exclosos.  La nova galeria Senda acull vàries sèries. La principal correspon a unes quantes de les grans imatges de la sèrie “Implosions” que havia començat el 2000. Concretament es tracta de fotografies que mostren el moment en que es demoleix un edifici. Sempre solen ser antics edificis de vivendes “barates”. A la sala galeristica es mostra també una altra sèrie de fotografies que Pernot sembla haver recuperat i ampliat d’arxius on s’anuncien i s’ofereixen comercialment els mateixos edificis que fa quinze anys enderrocaven amb dinamita. El mes curiós, però són “els detalls”: imatges ampliades de les persones “innocents”, els extres espontanis que van ser capturats en les imatges  promocionals, que aleshores eren els primers habitants o les “víctimes” dels plans urbanístics. Dones amb bosses de la  compra, amb faldilla i també alguna iaia que potser ja hi era des d’abans. Què se n’ha fet d’aquella gent i els seus fills? Perquè han hagut de borrar els seus edificis? A on han anat?
Pernot és nat a Fréjus, França, el 1970. Les nostres dades el situen actiu entre París i Barcelona. Sempre per temes fotogràfics. Les seves imatges són d’aquest tipus que amb poca cosa, ja obren la porta de la ment filosòfica per especular sobre la realitat que mostren.  Normalment treballa en blanc i negre. Però a Senda hi ha també color. Anteriorment, el treball de Pernot ha trobat el seu tema, per exemple, entre els gitanos: n’ha mostrat la seva humanitat,  les joves famílies de Romania davant les humils cases, els descendents del camp d’internament de Saliers. També ha mirat d’explicar fotogràficament l’espai de les presons i la relació dels externs amb els interns. També ha retratat el Barri Xino de Barcelona i espais de diverses cituats, abandonats, oblidats.

 L’obra que veiem a l’exposició de Senda continua atenta a aquests temes i suposo que la caravana cremant de l’entrada, és com un crit de desesperació per una situació que globalment ha empitjorat. Suposo que no cal recordar que el Papa Francesc clama el crit al Cel, contra el gran nombre de persones que queden fora del sistema, persones “que sobren”. Ara alguns són els refugiats, però també els immigrants sense papers, els aturats, els marginats, indigents, etc. La destrucció de la caravana, com la dels blocs de pisos no és en el fons, la derrota del somni d’apostar, per camins dubtosos, per un món millor? L’exposició “Destrucció” de Mathieu Pernot es pot veure a la galeria Senda fins el 21 de novembre. La galeria es troba, actualment, al número 32 del carrer Trafalgar de Barcelona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: