Obres singulars a El Carme de Vic
 |
|
Aleix Art
El bronze de Subirachs dedicat a Moisés
|
Vic/ Centelles. Vaig molt just a ressenyar la mostra de Subirachs que es pot veure encara fins aquest dissabte a la galeria d’El Carme de Vic -a la rambla Devallades. Gràcies a l’amabilitat de l’Espai Subirachs, la galeria vigatana ha pogut disposar a la seva exposició de peces comercialitzables, de peces pertanyents al fons privat i reservat pels familiars. Per això podem veure peces emblemàtiques com la pedra litogràfica amb els relleus tipogràfics, dedicats al poema d’Espriu i també una repàs breu però complet a les etapes escultòriques i una mostra dels magnífics dibuixos a tinta o els gravats. De les escultures n’hi ha vàries que es corresponen a l’etapa frontissa dels anys 50 i 60. I entre aquestes perles, hi ha un bronze que representa una figura sedent de Moisés, escrivint les taules de la Llei. Un personatge brusc, a mig camí entre un Giacometti i un tipus propi de Josep Maria Sert, que per la data, la situem abans dels encàrrecs a la Sagrada Família, però en canvi em fan pensar amb un altre conjunt de temàtica religiosa, que fa poc vaig conèixer que es troba a Santander. I això, aquest tipus de peça em fa observar que potser Subirachs va com preveure un tipus de llenguatge figuratiu, però modern, més adient per a les obres clarament amb un contingut iconogràfic, didàctic i dirigides a tothom, com segles abans havien fet els escultors romànics. Unes peces amb formes “accessibles” i clares que anys més tard va poder aprofundir en la Sagrada Família. I en canvi, en l’àmbit dels neguits més personals o de tertúlia amb amics, va cultivar un tipus d’obres de perfil més experimental i conceptual. Ja sabíem que aquesta producció més personal havia continuat paral·lelament als encàrrecs per al carrer Mallorca, però no m’havia adonat que a les formes més figuratives, Subirachs hi havia donat com uns rols més concrets. En qualsevol cas us puc assegurar que la visita a aquesta exposició és un bon bàlsam per fugir de la rutina, o decepcions i és una pena que no continui uns dies més, al menys fins el Mercat Medieval.
badaluc 