Visions olotines
 |
| Gredera del Croscat, volcà proper a Olot, Santa Pau i origen del sòl de la Fageda de’n Jordà |
Aprofitem una visita a Olot, per conèixer la galeria de l’Arcadi Calzada,
que ja és una institució, però encara no haviem trapitjat.
Actualment hi ha una col·lectiva amb obres
de Quim Domene, Dolors Rusiñol Masramon, Jordi Pagès Traveria, Narcís Gironell, Clara Oliveras i Anna Manel·la. Fins el 17.
 |
|
Detall de la pàgina de l’Ara, amb el
dibuix fet a Girona a l’agost, que el diari català
va publicar el passat 10 de desembre,
dintre una secció que ja han fet normal entre
dibuixants que es passegin per les comarques del
nord-est.
|
Olot/ Centelles. Fa unes setmanes el diari Ara va publicar un dels meus dibuixos a la secció Racó Dibuixat. La pàgina en qüestió sortia només a l’edició de les comarques de Girona i vaig procurar cercar algun col·lega, que diligentment pogués adquirir un exemplar i guardar-me’l fins que anés a buscar-lo. Fer excursions sempre bé de gust: així saludem al col·lega, recollim el diari i de pas visitem la zona i omplim de notícies el blog.
L’excursió va ser dimarts passat, era al rovell de l’ou de la Garrotxa. Vam recollir el diari. El col·lega esta bé i augura un bon any. Vam resseguir els carrers d’Olot: Escola d’Art, parròquia, Casa Solà-Morales, Ajuntament i cap al Museu dels Volcans, que estava tancat. Després vam descobrir la vayredenca ribera del Fluvià. És romàntica la fusió entre espais urbans i tardor, ribera i hàbitat, industria i espais reinserits i renovats. Al migdia ens vam arribar fins a Santa Pau. A la tarda encara vam apurar la claror del sol per passejar per la salvatgement bella gredera del Croscat. A peu (per què, ens havien suggerit fer la pista amb cotxe, fent cas omís de les advertències de sancions i desaprofitant un passeig assequible i impagable). La doctrina de Sant Tomàs a vegades és una recepta.
 |
|
Fotos: Aleix Art
Vista dels quadres de Domene
|
A les 6 de la tarda tornàvem a ser a Olot per culminar la jornada visitant l’exposició Visions, a la galeria Arcadi Calzada. Quim Domene ens havia informat d’aquesta exposició. El lloc m’era desconegut, però en canvi el “jefe” de la galeria no, per què prou el recordem com a responsable màxim de les exposicions de la Fundació Caixa de Girona, principalment a la Fontana d’Or gironina (no recordeu les expos de pintura barroca catalana, les plomes dels indis americans, Man Ray, Moisés Villelia, etc?).
 |
|
La proposta de Clara Oliveras combina objecte i aquests
fotografiats com atrezzo en una nova “imatge poètica”
|
L’exposició que acull la galeria és una col·lectiva. Exposen: Dolors Rusiñol Masramon, Jordi Pagès Traveria, Narcís Gironell, Clara Oliveras, Anna Manel·la i Quim Domene. No te per què haver-hi un propòsit pactat entre els artistes: però el fet és que hi ha com un nexe: mostren una lectura desconfortant respecta la societat i l’estratègia, si bé sempre en art hi ha crear representant o interpretant, en aquests casos, tots ells suquen bastant en la via de la simulació i la poesia transformadora de les aparences.
 |
|
Si és rar trobar artistes que es dediquin al vidre, més nou
serà passejar la mirada per aquests magmes cristal·lins de
Jordi Pagès. L’exposició mostra vàries sèries.
|
Incús els vidres fosos en motlles perduts de Jordi Pagès, mostren una opció al·lèrgica de la real
itat de la societat acomodada: el seus vidres verdosos estan més pròxims a les formes imaginatives de les explosions volcàniques que a la bufera perfeccionista dels vidriers de Murano. I no obstant resultant tan pertorbadors: qui no voldria viure la tranquil·litat que inspiren els seus interiors? En els altres casos hi trobareu pintura, cartells, escenografies i “assemblatges” que abonen canviar el món que un cop hagi passat Nadal, s’oblidarà en gran part del simple missatge central. La protesta s’estén. L’exposició es podrà veure fins el 17 de gener. Consulteu horaris al web.
badaluc 