Nadals de moltes maneres
Nadals de moltes maneres
Presentem una selecció de deu nadales, de deu anys. Tot són gravats,linóleums de José Luís Pascual ,estampats a la Impremta Moderna de Centelles. Tasca que ve de molts anys i recorda la relació de l’artista amb la vila. Fins el 15 de gener.
Centelles. Saludem el nou Any, agafant tots els desitjos i bondats que hem rebut per repartir-los pels dies que venen. A les Finestres encara hi tenim felicitacions de Nadal de paper: fer nadales és una costum molt vella. El fet de que siguin artistes que s’aprofitin d’aquesta oportunitat per contactar amb d’altres, per desitjar amb imatge pròpia, és un recurs que em sembla bonic, sincer i que serveix per aproximar l’art a persones de qualsevol situació.
José Luís Pascual és en això, no el primer, però sí un referent, almenys a petita escala: ja que aquí hem vist sovint les seves estampes, per què ha estat un artista proper. I no és difícil trobar que ha inspirat a d’altres a fer-ho similar. Però les estampes nadalenques de José Luís Pascual són inconfusibles, marca de la casa. L’exposició de Nadales que acullen les Finestres d’El Trabuc pertanyen als darrers deu anys. De fet és una selecció que l’artista va fer expressament, per poder-la penjar a Centelles i que encadena treballs en els que José Luís Pascual ha anat posant la seva imatge de Nadal. Sempre fent ús de les planxes de linòleum i estampant-les a la Impremta Moderna de Centelles. Taller gràfic, testimoni privilegiat de la relació de l’artista amb la nostra vila i que encara manté aquest lligam, editant-li, no només les felicitacions, sino també els catàlegs expositius.
Fidel a la forma
José Luís Pascual, arquitecte de formació, s’ha fet un lloc al món de l’art com escultor i també artista plàstic. A mitjans dels 80 va passar una temporada llarga vivint a Centelles, a prop del col·laborador seu en el treball del ferro, Josep Casals, “Tomaset”. Actualment l’artista, conrea anyades d’art a l’Empordà, a Saus-Camallera, on a més, gestiona un espai d’exposicions, Km 7, obert a mostrar obra pròpia i de col·legues. A Centelles hi queden amics, seguidors, obres públiques: al Pavelló Esportiu de Centelles hi té un mosaic; a l’ajuntament, una pintura dedicada a la Festa del Pi.
Pascual ha tornat sovint a Centelles: exposició al Marçó, col·laboració a la Col·lectiva Aleix Art i ara ens torna amb aquestes seves Nadales, ben seves i també amb una porció centellenca. Però aquests papers poc tenen a veure amb les estampes tòpiques. Més aviat, l’artista aprofita aquest espai per definir una versió personal de les festes, en base al seus temes artístics. No són imatges de Nadal, però no és ben bé possible desnadalar-les del tot: sempre tenen un punt místic o un encant còsmic. Un referent llatí, clàssic, un aire com etern o universal. En els papers de les Finestres, veiem per exemple, moltes dones. Molts rostres femenins. La dona, bella, tranquil·la, femenina, és constant en l’obra de Pascual. Però en els rostres dels papers, ¿no hi veieu com una àurea espiritual, com de dona mare, protectora dels Homes? Com una reformulació del possible rostre de Maria, “avatar” que d’alguna manera pot recaure en tothom. Maries, Eves, Venus, etc.
Les finestres mostren també alguns temes divergents, com la dona a la platja o el toro mirant la lluna. En aquest cas, al marge de la interpretació en clau nadalenca, podem també trobar-hi l’interès de l’artista per difondre altres temes pictòrics.
Les “versions” de rostres femenins segueixen unes formes característiques però si ens prenguéssim temps per analitzar-les i comparar-les amb altres obres, veuríeu que també responen a l’evolució estètica de l’artista. Una variació que Pascual treballa en escultura, pintura i que en el gravat es redueix a una qüestió de retallar formes sobre i contra colors plans. Per als gravats amb linòleum, Pascual utilitza a més una tècnica especial, que es diu “planxa perduda”.
Això suposa que per fer tots els diferents colors de la imatge estampada, s’utiliza una única planxa matriu, que es va treballant i estampant, a mesura que es té una part i color definit. Al final, la matriu queda reduïda a l’últim estat d’impressió i no es pot repetir res. Per tant el tiratge inicial ha de ser complet i suficient. L’artista ha de tenir molt clar com vol treballar la planxa, per no pifiar-la. A les Finestres teniu un bon testimoni d’aquest tipus de treball amb linòleum.
Ara hem sabut que el mateix Pascual ha fet la mateixa operació amb una altra col·lecció de Nadales paral·lela, de varis anys, que l’artista ha fet per als seus impressors centellencs i que aquests enviaven als seus amics i clients. Esperem poder presentar un dia, per completar aquesta aproximació a l’obra gràfica de José Luís Pascual.
El butlletí edició paper amb aquest article sortirà juntament amb l’exposició en preparació, més relacionada amb el Cau de Bruixes i Carnestoltes, amb obra del manlleuenc Marc Tañà, que es podrà veure a partir del dissabte 16. El divendres 22 de gener, a partir de les 7 del vespre, l’artista ens parlarà del significat de la seva obra.