DECONSTRUINT L’OBJECTIU
Centelles. L’autoedició de llibres és un recurs llaminer i relativament accessible per posar un projecte en paper. Ben imprés i presentat a gust, com si fos un llibre de les editorials més cuidadoses, fa goig. En aquests moments tinc dos llibres nous nascuts així. El que ara fullegem és de fotografia. Àngel Serra Jubany tota la vida ha fotografiat per passió. Recentment va decidir seleccionar algunes bastantes imatges del seu arxiu. I amb tot aquest material, que en sí ja marca una manera de fer i uns leitmotiv, ha aprofitat per pensar i posar per escrit el que per ell significa la fotografia, des d’un punt de vista teòric, tècnic, com a llenguatge i com a art amb les seves particularitats. El volum editat a les Gràfiques Ortells, amb disseny a cura de Natàlia González, ronda les 250 pàgines. Combina el text teòric amb part d’imatges sempre acompanyades per petites sentències del mateix autor o cites d’altres que posen la imatge dintre el concepte argumental .La fotografia de Serra es fixa sobretot en l’altre. Abunden les imatges de viatges a llocs distants i desconeguts: Àfrica, Japó, també Vanuatu. També dintre la comarca. Sino hi ha persones, hi ha la seva petjada o el seu context paisatgístic. I també paisatges indòmits. A l’Àngel Serra li agrada descobrir món. Però entenc que la seva mirada és profundament humanista.
La base fotogràfica permet a Serra teixir el que bé podria ser un manual per a joves, sobre la naturalesa de la fotografia. L’autor aposta per fer el llibre, una mica per escapar de la rutina de molts, de guardar centenars de fotografies a l’ordenador que ningú es mirarà mai més. Es defineix com a amateur. Reconeix la fotografia que és un medi molt intuïtiu i instantani. En el llibre analitza àmpliament aquest instant previ, l’acte i el resultat. Serra confia en la fotografia perquè li permet arxivar imatges de la memòria, capturar la bellesa, la sorpresa i empènyer a la crítica.
Potser les imatges més curioses són les que Serra ha extret de les seves visites a poblats humans d’organització tribal i pre-industrial. Per què Serra ens recorda així que la humanitat continua sent desigual en tota la seva expansió. Rica i profunda. Les marques d’arrugues en les cares de tots aquests homes em semblen més signe de la seva saviesa i cultura, que indici d’haver perdut el tren de la nostra història “revolucionaria”. I hi ha una frase que m’agrada molt: “l’arxiu en color és la partitura, i la imatge en blanc i negre, la seva interpretació”. L’esforç per a l’edició d’aquest llibre ha donat un bon volum però pocs exemplars. De manera que, amb menys de dos mesos de vida, “Escriure amb la llum” d’Àngel Serra, ja s’ha convertit en una joia de biblioteca.
badaluc 