MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

Cistelles omnipresents

MNAC
Oli de Juan van der Hamen, “Cardo con cesto de manzanas, zanahorias y naranjas colgadas” del 1622
Barcelona/ Centelles. Fa molts dies que l’exposició “Incòlume”, la de les natures mortes del segle d’Or es mostra al MNAC. La visita va suposar un petit núvol fosc que d’alguna manera ha frenat l’atenció al blog: volia revisar alguns punts, però no tinc temps. Igualment, una cosa és la visió meva i l’altra la que em van enxufar dos experts acreditats, amb qui vaig coincidir, que van veure altres qualitats, que van fer revisar les meves. Però van passant els dies, no avanço res en el tema “d’aprendre com ha de ser una bona natura morta” i els bodegons esgoten el temps de gràcia al MNAC, abans no els despengin i comencin el seu trasllat cap a les reserves o a un espai definitiu, dintre el fons museístic. Tot el lot de pintures és una donació d’origen privat.
MNAC

Pedro de Camprobín, “Plat de figues”, de cap a 1656
La meva previsió inicial a l’anar a veure l’exposició era analitzar com aquell fons encaixava amb el propi fons del museu nacional català. Ja que la nòmina dels artistes pertany a l’òrbita pròpiament més hispànica, castellana i territoris de la corona, menys els pròpiament catalans. Però també hi anava amb la curiositat de veure pintures a l’oli de fons fosc amb fruites i altres natures pintades detalladament, amb llums escenogràfics, atenció al sentit del tacte, seguint l’exemple del Zurbaran de Cambó o d’altres cracks del gènere. En aquest sentit,  l’exposició compleix les expectatives i personalment em sembla coherent amb aquesta meva il·lusió. Les altres veus parlaven d’obres que no són “de les primeres firmes” o de composicions poc encertades. L’única peça que salvaven era el plat de figues que també il·lustra el cartell oficial.
No obstant, per aquest ull meu, de preparació menys especialitzada, no el veig capaç de jutjar qualitativament amb els mateixos termes. En el tema de la composició o estil, penso que segons com és un criteri subjectiu. La llista de noms per mi són prou importants: van der Hamen (des del bodegó de la Godia, que és com un ídol personal), Antonio Ponce, Pedro de Camprobín, obres del Cercle de Zurbaran. No sóc un expert, però són noms que em sonen. I el que és més important: les obres, almenys algunes, tenen caràcter.  

I amb tot aquest temps que ha passat he trobat coses: en alguns dels bodegons que es mostren les fruites estan sobre cistells de vímet. El mateix cistell o tipus l’he trobat representat com a tot arreu. No escrivia l’article però el cistell me’l trobava a tot arreu. I inclús hi ha un exemple remot d’una cistella amb figues, representada a les pintures romanes al fresc de la vil·la Popea, que és igual (i resulta que a casa hi ha una làmina amb aquest fruitera). De fet això fa pensar  que potser en els bodegons, en aquells segles del XVII o el XVIII estaven en la ment dels pintors els models que s’anaven trobant en les redescobertes pintures pompeianes i que s’anava repetint i difonent. En qualsevol cas les pintures d’ “Incòlume” em semblen inserides plenament en les problemàtiques del seu gènere. Cercant una mica més, veiem que darrera les natures mortes hi ha tant el desig de celebrar la vida i les estacions, com intentar captar la realitat. Després de tot això, mirant  de nou les pintures exposades al MNAC, no veig per què hi ha tantes manies. O agraden o no. Però com tot. I almenys aquestes, els seus autors ja ho van donar per decidit fa 300 o 400 anys.  El que encara em pregunto, però: hi ha cap Zurbaran català o no?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: