TEMPS DE PAS

Plou o no?

Centelles. L’any avança. Estem ja al febrer. Avui, diumenge, el poble nota la ressaca dels que ahir van anar al carnaval de  Torelló. A més no plou, però sembla  que si disposi: al mercat casi no hi havia parades. La vida expositiva oficial també està de canvis. En el que és les Finestres d’El Trabuc hem fitxat les artistes gravadores Fina Tuneu i Imma Parés, per exposar a partir del 20 de febrer.

Del Marçó esperem amb curiositat la inauguració  de  l’expo  de  Fernando Molero, que será el proper dissabte al vespre. Molero va formar part del jurat del Premi Centelles. Pel que  sembla és una aportació-fitxatge del Pep Puvill, que coneix a molts artistes. El que ve és més aviat jove i pel  què ens ha arribat ha tingut una etapa important, no sabem si ja finiquitada, a Nova York. Urb que serveix d’inspiració directa i indirecta de la seva obra. 

Mirant una mica la seva web, veiem que potencia la pintura, el retrat, els  dibuixos i les obres amb aquarel·la. Dintre les pintures copsem vàries dirección: les com del cartell de l’exposició a  Centelles, amb un fons dominant format per taques –encara no sabem si matèriques o planes-, amb un  element central,  tipus línia o forat banc que funciona com un foco.  Com si representes ”wormholes” o pous. Però també hi ha pintures que fonen dos plans, un de figuratiu i un altre que actua més com una veladura. També hi ha pintures de tipus més oníric o metafísic.
Suposem sense saber-ho que a l’exposició de Centelles portarà obres recents, però de moment no em sento capaç de dir-vos si tanca etapes o les estira totes. La idea que se’m queda, però, és que el seu art, per molt concret que estigui és una reacció personal a la vida cosmopolita i radical de Nova York. En un  vídeo que ell mateix ha penjat a la seva web veiem que es fixa, sobretot en les persones, en la seva diversitat, però en especial en els grups de rap i també en el bullici, la vida suburbana del metro.  Veiem una  obra bastant opaca, fosca, de tons antinaturals, més propers a les llums dels neons  i la  cibernètica que a la naturalesa campestre. Parlem del paradigma de la vida sobre l’asfalt i també d’un pulmó cultural mundial. L’obra de Molero em fa pensar amb la d’un Premi Centelles, Miquel  Gelabert. I segurament ni es coneixen ni tenen  res a veure.
En el que és l’apartat biogràfic no explica més que el  seu currículum expositiu.  I  sobretot  ens crida l’atenció la seva assiduïtat al Premi de Dibuix Ynglada-Guillot (que per cert, ara s’ha tornat a convocar)  i diverses exposicions sol o acompanyat a la metròpolis.
Dibuix urbà embruixat
No em parlat encara de l’activitat que ens vam cuidar d’organitzar durant el  Cau de Bruixes: una ruta de dibuix mataroniana, des de les 10 fins oficialment al vespre. Vam ser una quinzena de persones. En una bona part provinents de les comarques de Girona.  A  Girona mateix hi ha un  grup que des de no fa molt ha irromput en el panorama dels urban sketchers i són molt dinàmics i actius per trobar-se per anar a dibuixar. Ja sigui responent a convocatòries concretes o perquè senzillament en  tenen  ganes. El grup, que una mica, convoca i apreta la Toni Xifré,  va seguir la ruta del Skectchcrawl Embruixat fins a  l’hora de dinar. Vam dinar tots al Iturri. Però després van marxar.
El nostre poble els hi va agradar, l’activitat del Cau de Bruixes els hi  va semblar curiosa: sobretot vam veure el mercat i els preparatius de la plaça Major.  No es tracta de dibuixar-ho tot fins a treure la llengua. Sino de fer-ho de gust. La ruta es pot seguir voluntàriament i si es segueix es veu i dibuixa més  de tot. També vam obrir els quaderns sentats a les escales de la bassa del Vapor. També va venir en Matidees, dibuixant urbà que es pren el tema una mica amb més interès de convertir la vocació en una professió. Actualment està a l’atur i mira d’anar a tot arreu, per dibuixar, per gust i per fer-se un lloc en aquest camp,  una mica com ha fet en Swasky, en Sagar o en Lapin o el Miguel Harranz (els gurus introductors del tipus de dibuix). De Centelles també hi van ser una estona, en Pere Relats  (que ultima exposició individual a la capella de Jesús, el març), en Miquel  Matavacas. També  van venir la Marina  Berdalet de l’Estany o en Josep Maria Portet de Tona.  Podeu veure els seus dibuixos a la galería, accessible directament des de  l’enllaç al lateral i també, temporalment, des del web ajuntament de Centelles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: