NOVA EXPOSICIÓ AL MARÇÓ

Nova York es filtra en l’obra de 
Fernando Molero

  • El Centre d’art el Marçó vell de Centelles acull l’exposició amb la que l’artista remarca la seva estada per la metròpolis americana. Petjada que sembla de caràcter introspectiu i en exigència de qualitat, sobretot.

Aleix Art
Centelles. L’exposició de Fernando Molero al Marçó vell ja està inaugurada. Teniu només un mes per veure-la. El dia 28 hi ha visita guiada de l’artista. Ens falten moltes coses per aclarir, com una biografia ben feta, ja sigui al web de l’artista o subministrada pel mateix centre d’art. De fet,  aquests no han  tingut ni temps de penjar les cartel·les, amb com a mínim l’any de les obres: ho han posat tot en un document de sala, sobre un a4, que es referix a les obres amb números,  però aquestes estan penjades per criteris estètics i no de data.
La datació sembla clau, és de fet el nostre fil d’Ariadna , ja que a priori, resulta ser transcendental per entendre el fruit d’un viatge i el pas de l’artista, des d’un backgraund base, fins a uns fruits generats pel trepitjar asfalt a l’ombra dels gratacels. L’obra té un sentit d’unitat, però també inclou canvis forts que s’expliquen per una estada important de Molero, a Nova York. En la “travessia” de Molero -títol de la mostra- hi ha com grups d’obres: arrel figurativa, obres amb capes d’imatges,  obres tramades amb venecianes o llistats i les propostes de tipus més conceptual, amb un punt de llum i un voltant de taques radials. La llum, com l’entenen altres pintors,amb el seu punt elèctric –pensem per exemple amb el nostre Jaume Arisa-.

Pors i neguits

L’exposició al Marçó escampa l’obra de Molero per totes les seves parets, des de l’entrada fins al fons, passant per les tres sales. A l’entrada hi ha un autoretrat. A la sala gran, sobre el plafó vermell, hi ha una peça del 2010, titulada “Culpa”, que prenem com a origen dels neguits que Molero volia superar a la metròpolis i que pren forma en les obres del 2012 a 15. El que no sabem és si la naturalesa i importància de la “culpa” ha estat determinant en la resta  d’obra. Ja que tal i com es veu al Marçó, totes les pintures responen a inquietuds més aviat introspectives, opaques i fosques. Semblen ben bé obres quaresmals. Una mica ens sobte la foscor de la seva obra, feta segons sembla, en el sí d’una urbs que imaginem radical, més vibrant, dinàmica i viva. En el catàleg es parla d’incerteses. En Molero,  el rastre de N.Y., crec detectar-los  sobretot en el que és els tons més propis de les llums de neó. Tota la resta correspon, crec, a un debat seu, que és independent del lloc, que tant es pot generar en un  taller, com visitant un museu europeu o en tertúlies amb col·legues de qualsevol lloc. Potser la marca de la ciutat és també la por de l’individu respecte al tot. I tot plegat no treu  que la pintura de Molero ofereix una serietat i qualitat interessants. Potser la marca de Nova York sobretot l’ha ajudat a quadrar millorar la qualitat i concretar el seu llenguatge. Però hi ha molta especulació en aquestes paraules. El cas és que la nova exposició del Marçó és francament interessant. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: