IMPRESSIONS DEL PELEGRINATGE (II)

Descobrint el país real

Aleix Art
Escena  de relax a un hotel tal i com està representada
en un linòleum d’Aleix Art dedicat a un viatge a Portugal.
Centelles. Lentament, no disposo de prou temps per regular les entrevistes a tots els peregrins de Centelles que van anar a Terra Santa… ara ja fa un temps important, primers de setembre. Però de moment ja tenim una segona resposta i podem oferir la mirada sobre l’anada a Jersualem d’Imma Fontarnau.
Ella és de les que es va apuntar al gran viatge de l’estiu, sense pensar-s’ho dues vegades: només mirar que l’agenda laboral quadrés amb les vacances, que no hi hagués res més –una filla seva esperava un nen- i endavant. Com la Maria Antònia, volia veure la terra que havia trepitjat Jesús. La seva  estada va ser tranquil·la i amb la confiança de “que no els hi passaria res”. No entén ni vol entendre les disputes entre Palestins i Israelians, però va pensar que si anaven dintre els circuits turístics i d’acord amb els guies, estarien en bones mans.   En tot, no li cal amagar el sentiment d’impacte i enuig al veure, a Betlem, el mur que separa dos pobles. Sembla estrany que el bressol d’un Déu que clama l’amor entre tots i que si parla d’escollits és en sentit més aviat de conductes humanes i responsables, tot això sigui encara tant difícil de fixar i normalitzar. El cas és que la Imma va també sentir les queixes d’algun veí que manifestava que la situació era prou crua i asfixiant. Té record especial pel Sant Sepulcre, que si també recorda –el que és l’espai mortuori en sí -, una mica tètric. Ja sabem que és un espai compartit per diferents confessions cristianes i que entre elles hi ha a vegades una actitud un tan gelosa i orgullosa que arriba al ridícul. La Imma ens va explicar que es veu que per tancar la porta d’entrada, a les nits, hi ha algú que es queda a dintre a vetllar i que la porta, es tanca per fora, però, per fer-ho, han de sortir des de dintre, per una  escala –que complicat!-.

El rierol

També li va sorprendre que el riu Jordà en el punt on el van anar a veure, és un riuet… un riu bastant petit.  Creia que seria més com el Ter al seu pas per la Gleva. Un riu una mica ample, tal i com es veu en algunes pelis antigues en que surt Joan Baptista batejant. Va explicar també, que sí que podien passejar per el casc antic de Jerusalem, fet de carrers molt estrets, però  amb tranquil·litat i llibertat. Més allà de l’esquema del viatge, li hauria agradat anar a veure Tel Aviv o les zones de moda de Jerusalem on hi hauria la vida moderna i tal com es viu més avui


També ens parla de la guia que els  va portar per tot arreu. Pel què explica ens imaginem aquesta dona israeliana, amb un caràcter fort, com un general. De resposta ràpida a qualsevol interrogant, amb objectiu de ser escoltada. I també amb cert to de superioritat quan es tractava de comparar tradicions jueves i les cristianes. Però a la Imma sembla que tant li era i que quan a l’autocar, la guia xerrava, a vegades la deixaven “cantar” i si la nyonya guanyava, es posaven les ulleres de sol. Quan pensa  en un viatge futur, ens diu Jordània. Durant l’entrevista també ens acaba acompanyant l’Assumpta Vall.llovera, qui també hi havia de ser des del principi.  Però tenia l’agenda compromesa i per això hem decidit entrevistar-la més tard. Anirem continuant i veient si podem treure suc del tema. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: