XERRADES CONTUNDENTS

Posant les coses clares


Centelles. Diumenge al migdia hi havia al Marçó vell, Fernando Molero, l’artista autor de les pintures que actualment  s’hi exposen. Va fer una visita guiada, bàsicament als membres de la Comissió i a tres veïns de Centelles que ens hi vam arribar. Molero va fer una recorregut per la seva obra, explicant el seu concepte i treball.
Bàsicament podem mantenir les idees plantejades en el nostre article de comentari, ja que a grans trets no ho contradiu. La seva pintura fusiona la seva visió especial de la llum amb memòria i amb plans geomètrics superposats que fan referència a herències culturals a les que  se sent lligat. Molero és de Granada.
No és que sembli mostrar un valor especial al fet d’haver estat a Nova York o en un altre lloc. A nivell evolutiu seu, sembla més una qüestió bàsicament per posicionar l’obra en el mercat. Hi va anar i si va estar setze anys, perquè aquí se sentia pobre de perspectives. Ara  se sent d’aquí i d’allà. Encara passa temporades a la gran ciutat. En tot, Molero, creu  que sempre l’obra que fa és un exponent de les seva emoció i necessitat d’expressar-se. Les obres que fa són complexes i –responent a una pregunta del Musach-,  sí que necessiten un temps llarg de desenvolupament –és pintura a l’oli-. Però tot i així sap on vol anar tot i que a vegades, la tela transforma les idees.
Sobre la pintura del 2010, amb el penjat, que titula “Gulty/Culpa”, ens explica que no és que se sentí culpable de res. Sinó que és una espècia de proposta burleta, al fet que segons ens descriu, en el seu context, sentia que la pintura era un llenguatge “passat de moda”, per no dir mort. Aquesta percepció sabem que era vàlida en el context de l’art més pròxim als focus de galeries i grans conceptes teòrics de l’època, però que en d’altres indrets la pintura no ha mort mai. Ell no la va enterrar.
Espiritualitat i misericòrdia
Aleix Art
Durant la conferència de Mn. Victori també es va mencionar
la pintura de Rembrandt dedicada a la paràbula del Fill pròdig.
És fàcil de trobar a internet. Però he buscat si també hi havia
el seu gravat corresponent. No és exactament la mateixa
composició però també és prou explícita.
La visita guiada de Molero arribava després d’una altra xerrada il·lustradora a càrrec de Mn. Lluís Victori Companys. Jesuïta, amb 81 anys, és un dels 1200 capellans de tot el món, un dels 20 a Catalunya, que ha estat designat Missioner de la Misericòrdia pel Papa Francesc. Victori era divendres 26 de febrer a Centelles. I quinze dies abans era a Roma, escoltant del propi pontífex, les seves indicacions i consells  del que vol que sigui aquest any jubilar dedicat a la Misericòrdia.  A Centelles va parlar davant un nodrit auditori aplegat a la sala Josep Esteve de la rectoria, seguint una invitació de l’arxiprestat.
Mn. Victori va anar desgranant les claus d’aquest any especial, no sense mostrar sorpresa per la radicalitat i les maneres particulars com el Papa Francesc es va dirigir als mossens  que compartien reunió “preparatòria”.  El concepte no és nou –surt a l’Antic i al Nou Testament-, és la visió la que actualitza uns accents i unes accions. Fent seves les paraules del Papa, Mn Victori  descriu un món fet de por i on les relacions humanes estan fetes pols. Per això apel·la a la necessitat de mirar de  refer internament l’ànima humana i retornar-li la dignitat. Per això “n’hi ha prou” en assumir, cadascú el paper del pare del fill pròdig –paràbula que va servir de marc durant tota l’exposició-, per mirar de ser pacients, no defallir en l’amor en els fills/germans/ resta d’homes i que quan aquests, com el fill pròdig se sentin enyorats i retornin, el sapiguem acollir amb bona predisposició. Per a Mn. Victori el Pare, no ha de defallir mai del seu amor al fill i n’hi ha prou que aquest demostri bona voluntat de canvi, com per perdonar i reintegrar-li la seva dignitat. En les explicacions del jesuïta, que va analitzar fins a l’etimologia de la paraula misericòrdia, es fa també lloc, no només el pare, sino també  “la mare”, quan a  la visió racional del pare hi suma el “cor” afectuós de les mares.
Mn. Victori va demanar aplicar així el sentit de misericòrdia, sense sentir que és un signe de relació feble ni tampoc creure que tot val. Segons  les seves paraules, actuar misericordiosament no vol dir oblidar, ni aparcar la justícia. Des del seu punt de vista, la misericòrdia no exclou la justícia, ja que si hi ha verdadera voluntat hi ha d’haver la capacitat de dir “m’he equivocat” i reparar el malfet. Tot el que s’escapi de voluntats sinceres, escapa a una visió realment eficaç de l’assumpta.
Aquest punt que a la llum de casos difícils d’oblidar segons les lleis dels homes, en qualsevol àmbit social, queden ben exemplificades en la paràbula del Fill pròdig. Per al pare Victori oblidar no és fàcil, però encara és menys difícil tirar llenya al foc. La situació del fill gran de la paràbula, es correspon a la de molts que fan o fem judicis amb greuges comparatius mal enfocats, segons la visió misericordiosa del tema. 
La conferencia de Mn. Victori que es va cenyir a 50 minuts, va acabar explicant una mica l’aplicació pràctica de l’any  de la Misericòrdia, parlant del què és un any jubilar, de les obres de misericòrdia, etc. Vam aprendre que en el món jueu, el jubileu era una costum instaurada en la que cada cinquanta anys, les propietats tornaven als amos primitius. De manera que si algu s’havia empobrit li retornaven les seves terres.

   

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: