UN ÀLBUM DE DIBUIXOS DEL 1993

Records i esperances de mesos plens
  • Obrint una carpeta he tret un àlbum de dibuixos “oblidats” de llocs i persones que fan pensar amb l’època vibrant d’activitats, amb gent i de contingut cultural com prefiguren els mesos que venen.
En record a Margarita Grau Pujadas

Aleix Art

Dibuix del Mont Sant Michel a la Bretanya
Francesa, fet el 14 de març de 1993

Centelles. Fa vint-i-tres anys per aquestes dates, un grup d’alumnes de l’Institut Pere Barnils èrem d’intercanvi a Guer, un poble de la  Bretanya francesa. Això ho sé amb dates i tot perquè m’he decidit a obrir un àlbum de dibuixos que vaig fer allà i que guardava, abandonat en una carpeta. El primer dibuix és el més important: el Mont Sant Michel. I està datat el dia 14 de març del 1993. Aleshores feia Primer de BUP. El cas és que aquestes setmanes i les que venen dels mesos d’abril i maig sempre les tinc guardades com un temps especial d’activitat social i cultural significatives: Sant Jordi, l’1 de maig. Però als centellencs em sembla que ens agrada molt aquests dies i si mireu bé l’agenda cultural veureu que cada cap de setmana, i més enllà de la Setmana Santa, hi ha una cita o cultural o socioculturalisolidaria de gran envergadura. Al mes d’abril hi ha la  cursa solidària pel Sàhara (9 d’abril), la Marató de la Sang (16 d’abril) i encara hi ha més . L’1 de maig és diumenge i ja sabeu que esmorzem al Puigsagordi, havent pujat a peu.

Però tornem a l’àlbum del intercanvi amb França. Recordo que el nostre institut, que enguany fa vint-i-cinc anys en el lloc on ocupa ara, va fer dos intercanvis amb Guer i el nostre grup va ser el primer que hi va anar. El dibuix del Mont Sant Michel el vaig fer a l’autocar, copiant d’una postal, just després de visitar l’abadia situada en un illa prop de la costa bretona. El lloc és molt xulo. Molt turístic, però ple d’història i simbolisme. Recordo que allà també vaig descobrir  galetes de mantega. El dibuix el vaig fer mentre anàvem amb autocar cap a Guer, però no recordo si n’hi va haver prou amb una sessió. Dies més tard, ja a Centelles el mateix dibuix el vaig passar i ampliar a llapis, en un paper molt més gran que no he conservat (el vaig deixar i no ha tornat).  
En el mateix àlbum hi ha també dibuixos d’una piscina coberta, amb aigua calenta, que era un espai municipal de la població de Guer, on tots els joves centellencs ens hi vam anar a banyar i tot. Perquè els qui ho portaven eren justament els pares de les nenes que estàvem a casa seva i ho van arreglar per poder-nos-hi banyar  tothom. A mi, d’intercanvi, em va tocar una noia, una mica anodina, que tenia dues germanes, la més petita de nom Morgana (com la bruixa del rei Artur). A casa seva hi havia dos estudiants centellencs: jo i en Gerard Pagés, que dormíem en un mateix llit de matrimoni.  En l’àlbum també hi ha una espècia de retrat del Gerard i d’altres acompanyants, com en Jordi Bruguera, que potser aleshores era encara director del Institut i que fa poc ens ha deixat.

Recordo que quan vam marxar de Guer hi havia la història de que alguns pares francesos s’havien queixat que els seus convidats no volien tastar el menjar d’allà. Em va semblar terrible. Però també recordo que quan ells van venir per aquí (la setmana de Sant Jordi), vam anar a Sant Pere de Rodes i n’hi va haver d’allà, que no van baixar ni de l’autocar… ser adolescent és prou un puzle. Han passat vint-i-tres anys. Hi ha un carrer a Centelles que du el nom del poble bretó, però el que realment queden són els records personals.  

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: