- Obrint una carpeta he tret un àlbum de dibuixos “oblidats” de llocs i persones que fan pensar amb l’època vibrant d’activitats, amb gent i de contingut cultural com prefiguren els mesos que venen.
 |
| Aleix Art
Dibuix del Mont Sant Michel a la Bretanya
Francesa, fet el 14 de març de 1993
|
Centelles. Fa vint-i-tres anys per aquestes dates, un grup d’alumnes de l’Institut Pere Barnils èrem d’intercanvi a Guer, un poble de la Bretanya francesa. Això ho sé amb dates i tot perquè m’he decidit a obrir un àlbum de dibuixos que vaig fer allà i que guardava, abandonat en una carpeta. El primer dibuix és el més important: el Mont Sant Michel. I està datat el dia 14 de març del 1993. Aleshores feia Primer de BUP. El cas és que aquestes setmanes i les que venen dels mesos d’abril i maig sempre les tinc guardades com un temps especial d’activitat social i cultural significatives: Sant Jordi, l’1 de maig. Però als centellencs em sembla que ens agrada molt aquests dies i si mireu bé l’agenda cultural veureu que cada cap de setmana, i més enllà de la Setmana Santa, hi ha una cita o cultural o socioculturalisolidaria de gran envergadura. Al mes d’abril hi ha la cursa solidària pel Sàhara (9 d’abril), la Marató de la Sang (16 d’abril) i encara hi ha més . L’1 de maig és diumenge i ja sabeu que esmorzem al Puigsagordi, havent pujat a peu.
En el mateix àlbum hi ha també dibuixos d’una piscina coberta, amb aigua calenta, que era un espai municipal de la població de Guer, on tots els joves centellencs ens hi vam anar a banyar i tot. Perquè els qui ho portaven eren justament els pares de les nenes que estàvem a casa seva i ho van arreglar per poder-nos-hi banyar tothom. A mi, d’intercanvi, em va tocar una noia, una mica anodina, que tenia dues germanes, la més petita de nom Morgana (com la bruixa del rei Artur). A casa seva hi havia dos estudiants centellencs: jo i en Gerard Pagés, que dormíem en un mateix llit de matrimoni. En l’àlbum també hi ha una espècia de retrat del Gerard i d’altres acompanyants, com en Jordi Bruguera, que potser aleshores era encara director del Institut i que fa poc ens ha deixat.
badaluc 