Pere Relats omple d’impressions la Capella de Jesús
- La Setmana Santa a més de temps per viatjar, també és bon temps per gaudir de la llar, el poble, els amics del costat de casa i aprofundir en les tradicions vives. A la Capella hi tenim l’exposició del Pere Relats. A la parròquia una agenda plena.
Centelles. La Capella de Jesús reuneix en una exposició, una part de l’obra més important de Pere Relats, en pintura i dibuix, fetes en els últims tres anys.  |
|
Aleix Art Fotos
Acte inaugural amb en Pere Relats, el sr. alcalde Miquel Arisa i
David Casals, professor de l’Escola de Dibuix de l’EPA. A sota, detall de
les “aquarel·les de gala”.
|
En la seva etapa post-laboral, amb els consells de David Casals, en Pere ha pres una volada important, estimulada per la incorporació i pràctica diària del dibuix, eina d’interpretació del món i també d’interacció, que l’hi ha fet prendre consciencia de la seva vàlua com a artista. L’exposició de la capella és un resum d’aquesta etapa de “redescobriment com a artista”, formada per les principals pintures, els quaderns d’esbossos i també aquarel·les de gala (que és com vull denominar les aquarel·les fetes amb més mirament).
L’obra del Pere Relats és, en general, de traç ràpid i contundent. Si bé també hi ha natures mortes de tall més cuidat, la tònica són paisatges o espais amb figures, testimoni de la seva atenció a la vida del carrer, que constantment ressegueix blog en mà i que alguns cops, com en la pintura dels castellers ha traslladat a pintura.
Els seus dibuixos solen estar fets amb ploma o pinzell de tinta i la línia és l’element principal. El color moltes vegades hi ha estat afegit en posterioritat i solen ser colors primaris o atmosfèrics (tons bruts). Dels primers dibuixos als darrers, un dels capítols en els que en Pere Relats ha avançat de manera important, és en la representació de la figura, ja sigui en moviment. També hi ha nombrosos retrats. El denominador comú del dibuix és la intuïció, la primera impressió, la rapidesa. Són dibuixos fets d’una atacada, sense penediments i que l’artista acaba. Veure l’obra acabada és diferent que analitzar-la interrompuda o lamentan els errors. Es creix en confiança.
El dibuix és la base i també creix en la pintura. Hi ha pintures directes (com el bodegó de pinzellades grosses i colors vius) i també alguna peça deguda a dibuixos urbans previs. I també aquarel·les de gran format, les obres de gala, que l’artista ha fet in-situ, dedicades a racons de Centelles, com els camps i la casa de Puigxoriguer. En resum tenim a la Capella l’obra d’un centellenc que com a mínim fa remarcar l’atenció sobre l’obra d’artista feta consciençosament. 
badaluc 