POST FIRA D’ART

La fira d’art sembra bones perspectives

Detall de la fira, al voltant de les 8 del matí, quan s’acabava de muntar.
Centelles. Diumenge va ser el dia que paradistes d’antiguitats i productes artístics van prendre els voltants de l’església, per participar de la cinquena edició de la fira sectorial. La cita comercial de la primavera centellenca havia adoptat un nou emplaçament. I tot i certes limitacions en la divulgació de la publicitat, no va ser tan difícil cridar l’atenció de la gent que encreuant aquell punt neuràlgic de la vila hi trobava novetats i feia de crida. Al voltant de setze parades, hi havia molts més antiquaris que artistes. La trobada feia goig i les impressions globals van ser positives. Entre els artistes potser les vendes van ser més minses, però hi van haver contactes i també  sociabilitat que també és important. Cara properes edicions caldrà mirar de remoure la consciència dels artistes que van faltar, assegurant amb certesa, de que si el producte i la seva valoració són raonables, la gent respon. No n’hi ha prou en participar. Els artistes també hi hem de posar de la nostra part, sense trair el nostre credo, per arribar als altres. I és igual si parlem d’artistes de galeristes o rasos.
Si la fira d’art i col·leccionisme redimensionés també la seva identitat, potser podria incorporar la participació d’altres entitats del poble, similarment com passarà amb la ratafia. Tenim un centre d’art amb exposicions i que per aquestes èpoques ja deu estar preparant la convocatòria del Premi Centelles. Si s’aprofités la fira per presentar les edicions noves del Premi, recordar els guanyadors, donaria un relleu diferent. I si es vinculés la fira amb les exposicions i altres ofertes  similars encara millor: ara tenim el museu del Caganer, col·lecció privada de Jordi Sarrate (i amb també el seu fons d’art). I també la col·lecció de fòssils al mateix Marçó, la Sala-Museu de la parròquia i exposicions a Jesús, a les Finestres i al Celler de la NuNu i també a altres llocs (El Racó del Pi exposa obra de Joan Subirà i a Can Moreu també hi ha l’obra del seu pintor).

 Amb tot això és difícil de plantejar, venint d’una fira que encara diumenge, algú confonia amb la dels trastos, i que forma part d’un sector mal tractat en els mercats. Alguna cosa més que un bon emplaçament i programar, cal fer per reactivar el comerç  d’art. Algú avui deia que la música és imprescindible. Però és que les altres arts també tenen el seu valor. I cal que demostrem que és un be que es pot gaudir a casa, a través de peces  originals. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: