El 2017 el Premi Centelles complirà 75 anys

marco
Centre d’art el Marçó vell, seu de la col·lecció local, fruit dels Premis Centelles col·leccionats des del 1973

Centelles. L’any vinent el  Premi arriba als 75 anys. No se si és el  més antic de Catalunya. Realment no crec que sigui molt important això, si el contingut no es fa “créixer”. A Pittsburgh, Pennsylvania, Estats Units, ciutat industrial, el 5 de novembre de 1896, ara farà 120 anys, van crear la Carnegie International, exposició amb cita anual, que volia ser i encara segueix mirant de ser un resum exemplar de la pintura contemporània internacional. La cita expositiva té associada un premi amb el que reconeixien l’artista i també es queden l’obra per completar el fons del que és el Carnegie Museum of Art de Pittsburgh. Actualment el premi econòmic és de 10.000$ i una medalla d’honor dissenyada per Tiffany & Co.

El sistema de selecció internacional funcionava d’una altra manera, diferent a la del Premi Centelles. Entre els primers premis (primer només de pintura, més tard també per escultura) des de 1896, hi trobem noms més o menys coneguts i més o menys “revaloritzats” a posteriori: John Lavery (el 1896, amb “Lady in Brown”), André Dauchez (el 1900, amb “The Kelp Gatherers”). El 1927 el premi va  ser Matisse, amb “Still Life”; el 1928, André Derain; el 1930, Picasso amb “Portrait of Mme Picasso”; el 1934, Peter Blume amb “South of Scranton”; el 1937, “The Yellow Cloth” va donar el premi a George Braque. El 1958 amplien els llenguatges i  Tàpies, guanya el premi de pintura amb una peça matèrica i Calder amb una escultura. El 1967, Miró. 1985, Anselm Kiefer. 1988: Rebecca Horn (escultura). 1995: premi de pintura per a Sigmar Polke. Escultura per a Richard Artschwager. La nomina artistes és interessantíssima. El premi es segueix celebrant però sembla han canviat els períodes i ara és trianual. El 2013 va ser per Nicole Eisenman. El cas és que entre artistes  més desconeguts en trobem d’altres que  per a nosaltres són més significatius. D’alguna manera a Pittsburgh han sabut anar connectant el seu fons amb l’art contemporani viu i el seu fons és testimoni d’ahir, de l’ara i pel demà.

Situant-nos novament a Catalunya, el 19 de setembre,  sabrem també els noms dels guanyadors i seleccionats del premi de pintura de la Fundació Vila Casas.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: