L’exercici de dibuix o pintura, sobretot quan parlem dels qui s’interessen per la realitat objectiva, sempre és la d’interpretar l’entorn. I el mètode i el fet de prescindir o no de la fotografia és quelcom que porta de corcoll als artistes, ja que per a molts és una eina que altera la percepció de la realitat, mentre que per altres és una eina que ajuda precisament a detallar-la. Hem conegut casos de tots els tipus. Per exemple, els germans Santilari utilitzen la fotografia com a eina habitual, arribant a plantejar primer alguns temes a partir d’una seriosa sessió fotogràfica. No obstant també hi ha un planteig que passa pel dibuix sobre el paper. Serra de Rivera –fins fa poc al Marçó i ell ens explicava-, rebutja sistemàticament la fotografia, perquè creu que fa perdre el fons i la percepció de l’entorn on situa el tema. No obstant, quan ha de fer retrats d’encàrrec tira de la imatge, per no impacientar el model. Com que al final el resultat és sempre una interpretació, potser les eines no són tant importants. Però sí que ho és que el treball es faci de gust, de manera honesta i genuïna. És evident que no hi ha res com la percepció directa de la realitat, la seva materialitat. La foto no hauria de ser la font primària, per fer només una còpia.
badaluc 