REIS DE L’ORIENT EN GUERRA

Ahir era Sant Simeó l’Estilita

  • Aquí va un altre cas del prejudici que suposa que en ple segle XXI els homes continuem dirimint les nostres diferències amb les armes i la violència, ara que desprès de tants anys d’història, crèiem que ja n’hi hauria prou amb les paraules fetes de respecte i llibertat , amb les taules de negociació i les arts de tota mena que ens havien fet “moderns”.  Però no: enlloc ocupar-nos a solucionar els problemes importants de veritat, com els de salut o eradicar la pobresa en els llocs més vulnerables encara trobem raons per cercar l’aniquilació de l’altre.

Centelles. Ahir, vigília de Reis celebràvem dintre el santoral llatí, el record de Sant Simeó l’Estilita. També hi havia altres efemèrides, però destaquem aquesta per la singularitat del personatge i perquè,  per “mala pata”, el seu testimoni físic, forma part del patrimoni posat en perill per la guerra a Síria. Efectivament Simeó era de Síria. Nascut cap el 388. Va ser un asceta. Això vol dir que era un tipus de persona, que havia assumit una actitud èticament basada en cercar la  felicitat, renunciant al màxim dels “plaers mundans” (sexe, gastronomia, diners, etc). Siméo va ser l’iniciador d’un tipus de pràctica asceta “radical”, ja que després de passar alguns anys en monestirs i llocs solitaris, va decidir pujar dalt d’un pilar o una columna i estar-s’hi.  D’aquí el terme  “estilita”, columna o pilar en grec.

Simeó va fer el pas dalt la base o capitell del pilar, l’any 423. Va fer alguns trasllats de pilar a pilar:  primer era sobre una columna de 3 metres. Més tard, sobre una de 6, després una tercera de 10 i  finalment una d’uns 16 metres, que és la que sembla ressenya Teodorat, un dels seus biògrafs. Sembla que és sobre aquesta columna que s’hi va estar 37 anys. La columna tenia una base circular d’un metre de diàmetre.  Va morir el 460. La seva constància el va fer respectable i popular entre creients i “pagans” que fins i tot es van convertir.

800px-simeon_stylites_icon_1465
Icona bizantina dedicada a Sant Simeó

A la seva mort, les seves despulles es van traslladar a Antioquia. No obstant, al lloc on hi havia la columna, que es s’hi va construir un santuari, un conjunt monàstic i dependències per rebre peregrins. De fet Siméo va ser l’iniciador de la branca asceta dels estilites, amb nombrosos seguidors a la part ortodoxa. Entre aquest un altre Simeó, dit “El Jove”, fill d’Antioquia, d’uns decennis posteriors, seguidor al seu torn d’un altre Joan Estilita. El Simeó de Síria és dit també “El Vell”, per diferenciar-los.

Literalment el compromís dels habitants dels pilars, era enfilar-se per aïllar-se del món, dedicar-se a pregar i a prescindir de tot el de més, de manera radical. Els dos Simeons també se’ls hi atribueixen alguns escrits. Tema aliments l’aconseguien gràcies a les almoines i aportacions voluntàries, que s’ho pujaven gràcies a cordes amb les que s’ho podien enfilar. D’altra manera no baixaven per res. Fins a la mort, allà dalt sota les inclemències del temps.  Alguns fins i tot, per no caure dormint, es lligaven per mantenir-se drets. Els ascetes en general són persones d’extrems: en d’altres “branques” també arribaven a formes extremes de dolor, com en l’ús del cilici. Això no vol dir que ja en el seu temps, les seves idees no fossin criticades. No obstant, al menys en el cas de Simeó admira la seva força de voluntat i constància, al marge de que potser ara cerquem altres bones maneres de viure la vida.

Com hem dit, la darrera gran columna de Simeó era a un lloc que alguns anomenen Mandras, però que actualment s’anomena Deir Semaan i que ja en temps dels grecs era una vila amb el nom de Telanissos. Simeó va canviar el panorama. Quan va morir, el 460, segle V, Constantinoble feia sentir en força el seu poder per tota la regió. No en va era tot part de l’antic Imperi Romà. La part oriental tenia prous recursos com per edificar grans esglésies crisitianes. A Telanissos hi van edificar una monumental conjunt dedicat a Sant Simeó, de pedra blanca, de planta cruciforme, avui pels habitants siris coneguda com Qal’at Sem’an.  Al informe de 2014 de la UNESCO, sobre patrimoni en perill, en la zona de guerra, es parla de la basílica com un monument únic a la història de l’arquitectura i un dels edificis més bonics fins a la construcció de Santa Sofia a Constantinoble. Aleshores les tipologies d’esglésies cristianes tot just s’estaven plantejant. I la de Sant Siméo, amb les seves dimensions, l’organització dels espais, la cúpula tota ella de pedra, la planta en forma de creu amb un braç més allargat per donar cabuda a les celebracions: moltes coses van ajudar a servir d’exemple per altres construccions posteriors.   El conjunt consistia de quatre edificacions al voltant d’un espai central octogonal, un conjunt  monàstic, un baptisteri i espais per a peregrins.

column_of_simeon_syria
Detall de l’espai octogonal central on hi hauria hagut la columna on vivia el Sant

L’àrea va patir terratrèmols al segle VI, assetjaments per conflictes al segle X i finalment fou abandonat el segle XI. Pervivia en estat ruïnós com altres monuments descuidats pels homes, però havia estat estudiat i es coneixia la seva influència, motiu pel qual forma part del nostre patrimoni mundial. Però la fúria de l’actual guerra a Síria també s’hi ha fet sentir.

L’esmentat informa de la UNESCO, prové d’una entitat seva específica: la UNITAR (United Nations Institute for Training and Research) va publicar un estat del patrimoni de la zona en conflicte,  el 2014, del qual ja en vam extreure imatges d’Alep i informacions sobre altres llocs importants, com Damasc, Palmira, Crac des Chevaliers o d’altres menys populars però no menys importants, com Dura Europos.

Potser en dos anys les coses han anat a més. El cas és que, entre les seves pàgines també hi ha fulls dedicats a Deir Semaan, si bé, bàsicament es notifiquen nombrosos forats a les restes del que eren dependencies dels peregrins, al baptisteri i als espais basilicals.En tots els informes del document, es resumeixen els nivells de destrucció, com a “Destruït”, “Severament malmés”, “Moderadament malmés” i “Possiblement malmés”. En el cas del conjunt de Qal’at Sem’an  es considera Moderadament  Malmés. Qüestió que no  deixa de ser relativa, ja que fa dos anys del informe i moltes informacions eren obtingudes via imatges per satèl·lit.

No sabem en quin estat es troba la guerra. Si hi ha treves o fum. Han arribat altres notícies de destrucció de patrimoni encara més antic, pertanyen als sumeris. I evidentment un insoportable balanç de víctimes mortals, desplaçats i “ningunats”. Esperem que els Reis hagin portat novetats clarividents a tothom.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: