Petita ullada:

St Cugat/ Centelles. A la Galeria a part de l’artista i el galerista, també hi havia l’artista Josep Santilari i la seva dona. La presència d’un dels germans pintors quadrava bastant bé amb el tipus d’obra figurativa de Sok Kan Lai, per proximitat amb l’estil, amb el tipus de bodegons, inclús amb el mètode de treball: també dibuixen i fan fotos prèviament abans d’atacar l’obra definitiva. Que  en el seu cas sol ser oli, pot tenir formats més grans quan es tracta dels altres temes  i disposa d’altres secrets de cuina, com pot ser el tema de les grisalles. Una visita lògica i també respectable en la mesura que es tracten tots de bons artistes, amb bases sòlides i recolzats per galeristes.  Santilari va esmentar l’artista modern que potser els uneix a molts: Chardin.

Deixeu-me apuntar que, en un altre moment, o en d’altres artistes com poden ser Serra de Rivera o l’Artigau trobarem altres tipus de pintura més allunyada i inclús violentament diferenciada del que pugui assemblar-se a una fotografia. No obstant per aquest cronista el gust pot ser molt ampli i variat. Importa veure obra “maca” i connectar amb artistes sincers i que fan les coses amb gust, sigui quin sigui la proposta. Entenem bé que en el cas dels artistes aquesta variabilitat tingui un to més limitat i  bel·ligerant en la mesura que l’obra els defineix.

Imatge del conjunt amb la “Magdalena” barroca i els vanitas dels Santilari, en una imatge del muntatge de l’stand al TEFAF de Maastricht on sembla que aquests temes hi tenen bona acollida. Foto: Galeria Artur Ramon

Vam aprofitar per demanar al Santilari com els hi anava tot plegat. Estàvem a l’espera de tenir notícies d’exposicions seves a Londres, que sembla  s’han posposat i de moment resten a l’espera de noves expectatives. L’aventura internacional sembla seguir viva, mentre galeristes com el senyor Batlle confien recuperar el mercat local.

Els Santilari preparaven la seva participació sota el paraigües dels Artur Ramon a les fires de Maastricht i París. En la primera hi portaven una sèrie de “vanitas” que feien conjunt amb una obra barroca, una pintura de Francesco  Trevisani dedicada a una  Magdalena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: