Sok Kan Lai, el dibuix de la vida

• L’artista presenta una nova col·lecció de dibuixos i aquarel·les de natures mortes a Sant Cugat. Vam poder parlar amb ella sobre la seva obra i el seu procés. El 25 de març conduirà una visita pública per la mostra de la Galeria.

Sant Cugat del Vallès/ Centelles. Fa onze anys vam publicar una crònica al diari sobre l’exposició de Sok Kan Lai a la galeria Llucià Homs de Barcelona. Han passat els anys, algunes coses han canviat. Ara Sok Kan Lai torna a exposar una nova fornada de dibuixos i aquarel·les. Una vintena d’obres de petit i mitjà format sobre paper i cartró. Aquest cop a La Galeria Batlle Argimon de Sant Cugat –Sant Jordi, 14-. No és una artista que faci moltes exposicions,sino que més aviat s’espera a tenir obra a punt. Així que la cita santcugarenca  és significativa.

Nascuda a Hong Kong el 1959, viu des de fa anys al nostre país. Artista professional s’ha guanyat un respecte merescut per una obra en dibuix i aquarel·la que captura composicions de bodegons i natures mortes, amb gran realisme i delicadesa. No ho compararem amb la fotografia,ja que si aquesta no existís –i encara que sigui un recurs de  treball-, s’entendria millor que el dibuix és una construcció manual i il·lusòria per reproduir la realitat. Ella és de les que cerca donar una visió subjectiva, bella i digna. Les xinxetes són amb Sok Kan Lai, no objectes quotidians del despatx, sino materials per jugar amb llums, reflexos i metalls amb una dimensió còsmica.

Petita conversa

Sok Kan Lai és més simpàtica del que pensàvem. I es va prestar, molt amablement, a explicar-nos alguns aspectes de la seva obra. Ens va agradar saber que, tot i que havia fet dibuixos del natural, actualment planteja els temes a partir d’una idea mental. Fa alguns esbossos i planteja la composició fent i retallant fotografies i imatges fins a fixar la que té pensada.  Els objectes estan representants mirant de respectar la seva escala natural. Inicia el dibuix, primer amb el paper pla. En estadis més avançats, dret. Primer ho pot fer amb llum artificial, però quan ho té més plantejat, prefereix la llum natural. Quan treballa amb llapis, la punta cal que li sigui ben afilada, perquè la mina es fiqui a tots els relleus del paper. Si treballa  amb aquarel·la, els pinzells prenen la paraula del llapis i dibuixa i hi pinta.

Obres grises i aquarel·les es converteixen en construccions pacients, que duren molts dies. Pot tenir començats varis dibuixos, que va  continuant a mesura que, després de deixar-los reposar una mica, veu clar com poden seguir. Sok Kan Lai treballa amb un rigor i un gust pel detall com el que precisa un cirurgià  -amb totes les eines disposades i no refusaria un assistent-. Cada part, cada taca, cada guixada és com una peça d’un puzle fet de relacions estrictament necessàries. Cada actuació  determina  el conjunt. Ella, el seu judici, el seu gust, la seva intuïció, li fa explorar o revisar el joc de contrastos:  ho pot acceptar i deixar; o, sinó acaba harmonitzar-ho dintre tot el conjunt. Com un piano ben afinat.

L’explicació del seu treball ens descobreix una persona entregada al seu ofici artístic i també una filosofia de vida. Curiosament no vol situar-se en la posició d’una mestra –ni vol tenir alumnes-,  sinó com una persona que cada dia aprèn del seu treball i que aquest li aporta una gran riquesa. No vol tenir altres obligacions, ni tampoc vol perdre temps amb vida social. Necessita temps pel que realment li importa a la vida, ja que vivim un sol cop i el temps s’ha d’aprofitar. Dissabte de la visita, l’endemà del dia de la inauguració, podia estar a la galeria, perquè, de fet, tenia l’estudi buit i net d’obres. Podia prendre’s el luxe de tornar a començar de 0.  L’exposició també vol una mica d’atenció, que segurament al llarg de la setmana ja l’ha abandonada, moguda per la impaciència d’agafar les eines de nou.

A l’exposició hi veiem molts dibuixos i aquarel·les d’una gran bellesa i qualitat. Però ens centrem en el retrat amb la filla i la morera, fet entre el 1998 i el 2012. Sembla bastant important, perquè resumeix la seva investigació en el dibuix tal i com ens l’ha anat fent conèixer. No sabíem que abans havia fet un altre tipus d’obra amb pintures més grans i amb altres direccions. Aquell dibuix la va anar acompanyant, fins que dibuix darrera dibuix, va anar resolent aspectes i reptes executius. La resta d’obra va sortir com una “conseqüència” i una reacció per explorar nous enfocs, composicions i fer xocar contrastos de llums, tons i matèries. Ara segur que Sok Kan Lai és de les que creu que pot anar més enllà i encara pot donar-li molts més fruits.