Deriva a Sant Cugat: Serra de Rivera

El pintor torna a La Galeria amb vibrants olis de natures mortes i interiors domèstics

Sant Cugat del Vallès/ Centelles. Crec que no ho faré més textos de conjunt de vàries exposicions. Massa llargs, poca atenció a cada treball i encara no hi va cabre tot. De dissabte passat, faltarien les dues exposicions de la Sala Parés: Josep Hurtuna i Leticia Feduchi. Ja hi arribarem.  Tenim una mica de marge. I el cas és que de camí a la sala degana de Barcelona vaig trobar altres coses: primer volia conèixer a l’Esther Porta, que a partir de Sant Jordi exposarà a Artemisia (les Franqueses del Vallès). Aquesta artista posa parada a la plaça de Sant Josep Oriol. Aquell dissabte plujós no fallava, vam parlar i ens va recordar el seu lligam amb el grup Art-Tra i també que el què prepara per la galeria de la Cristina Requena, serà nou, ho presentarà a allà i tardarà a mostrar-ho a la parada de Barcelona.

Oli de Serra de Rivera, “Magranes en un plat i drap”, de 38×46 cm, en aquest cas sobre tela – Foto: La Galeria

Ja al carrer Petritxol, venint des de la plaça del Pi, es passa pel número 4: als aparadors hi tenien un dibuix de la Sok Kan Lai i una pintura del Xavier Serra de Rivera. Amb un cartell que ens remetia a la nova exposició d’aquest darrer, a La Galeria, a Sant Cugat del Vallès –c/Sant Jordi, 14-. Avui he anat a veure aquesta exposició santcugutenca, que és la segona que el pintor fa a aquella galeria (la primera, el 2019). La imatge del cartell és un angelet, una escultura pintada a l’oli sobre cartró gris. Suport que Serra de Rivera va incorporar, crec que al voltant del 2015, segons tenim anotat a la crònica de l’exposició seva a Km7 (Saus-Camallera).

Efectivament, el “putti” és a l’entrada, pintat al mig d’un gran cartró gris, amb força suport a la vista –no acabo de discernir si el fons està pintat o és el to natural, crec que és això. Com ja havíem vist fa tres anys, on la imatge del cartell era una safata lluent. I potser m’equivoco, però a la nova col·lecció de pintura, Serra de Rivera (Sant Joan Despí, 1946) ha anat més enllà: ara ja ocupa i ho tapa tot. I hi ha acabat abocant altres gèneres seus. Hi ha peces del 2020, algunes del 2021. I els temes dominants són natures mortes: el “putti” potser hi podria entrar, fruites –les magranes, les cebes, etc-. I també hi ha temes d’interiors, pel què entenc,  domèstics. I temes “mixtes”: les cebes a la cuina o la representació dels aliments en una taula parada per fer un “brunch”, que també llegeixo com una invitació a una celebració, a la festa, al goig de viure. A banda hi ha alguna peça d’etapes anteriors, obres sobre tela i temes protagonitzats per noies o models. Però les obres més importants són bodegons i interiors, recents.

Perquè hi ha una data que no ens passa desapercebuda: 2020. Això és l’any del confinament. I hi ha un tema dedicat a un dormitori. I un altre a la porta d’entrada, oberta, amb una bossa penjada –de menjar, segurament-  i el diari. A més pintures d’interiors amb miralls, cavallets del pintor i teles. En un s’autoretrata. I per tant, entenc que aquestes són pintures fetes durant el tancament decretat fa dos anys, amb les limitacions que va comportar. On l’artista aprofita al màxim tot allò que té a l’abast.  

Històries viscudes

Evidentment, enlloc de passar el temps fent pinzellades atzaroses, Serra de Rivera ho aprofita  per explicar històries: la bossa a la porta, el llit per fer amb el calaix obert. Sempre és una història de pintura, i quan els protagonistes són verdures o fruites, després, l’accent l’interpreta el color i la bellesa de les coses feta art.

Avui m’he fixat especialment que aquest pintor, en unes peces evoca clarament llums, detalls i materialitat –sempre cal tenir present que és un enamorat de Chardin-. I en d’altres es mostra molt més esquemàtic i ràpid. Això ho he vist sobretot comparant un quadre de cebes amb el del costat, de magranes i un altre amb maduixes i mongetes verdes –vaja combinacions alimentàries-. I també amb el “brunch”, que a més el suport és molt més gran. Se’m fa una mica difícil comparar amb obres d’anys anteriors, però he tingut aquestes impressions. En resum, m’ha semblat una molt bona exposició. I pel que he vist d’altres ulls ja ho han copsat, perquè he comptat més de dos punts vermells. L’exposició hi serà fins el dissabte del 23 d’abril. Sant Cugat del Vallès.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: