Visita al taller de Francesc Artigau

Apunts, capritxos i pintures amb independència

 La visita al taller del pintor ens permet connectar amb un aspecte del seu treball. Hàbil i tant sensible a la realitat com obert a representar el què vol que sigui. No cal dir que el color de les pintures és inconfusible.  Ser lliure és una actitud i l’art un bon vehicle.

Foto: Mireia Ribé

Barcelona/ Centelles. La visita al taller de l’Artigau anava motivada per conèixer  millor els projectes que l’artista tira endavant. Ara toca una exposició individual a l’estiu i un llibre il·lustrat amb dibuixos i aquarel·les seves,  per més endavant.  Ja hem escrit en altres ocasions que l’artista, realment, es comporta com un mestre de taller gremial, anant a pencar puntualment, cada dia, seguint un horari i fent la jornada de principi a fi, amb disciplina i ganes. Només amb aquesta actitud, en els seus setanta-i-pico  d’anys, Artigau pot donar sortida a tots els seus neguits i afrontar reptes, com els que prepara o l’hi ha encomanat. L’estima per l’ofici també es transmet en les obres, per forma, tema i resultats com els que van reservant-se en parets i carpetes.

Foto: M.R.

L’Artigau fa cinquanta anys que ocupa el mateix espai, en un antic taller de pisos de naus, del carrer Sant Pere més Baix. Destaca la llum natural, els estris localitzables i disposats. És molt xulo l’armari amb els potets dels pigments. Des  de l’entrada, a l’altra punta de la nau, on hi ha més espai i les coses semblen disposades com en un escenari o una arena, és on hi sol haver l’obra -ara el grup d’obres- que el pintor prepara.  Fa més de deu anys, a allà hi havia els papers del famós llibre il·lustrat de la historia del Tirant i la Carmessina. A allà s’hi van pintar les seves Rondes dedicades al barri i les teles que han viatjat a diverses exposicions. Ara hi ha les teles per a l’exposició i els papers pel llibre en preparació. També ha anat fent una sèrie d’aquarel·les dedicades a menjars o, més ben dit: a peixos, gambes, mol·luscs i també verdures que havia comprat al mercat, que havia representat  amb una habilitat  impressionant i els seus colors vistosos, abans o després de cuinar i sempre abans d’enforquillar-los.

Foto: M.R.

En un altre punt del taller ara hi té un cavallet petit, amb la tela amb un rostre femení pintat. Darrera, sobre una gran llar de foc hi té molts altres retrats de petit format. Això  fa pensar que el tema potser per a l’Artigau, com l’exercici d’assaig constant del violinistes, que constantment busca les sonoritats, per a que tota la praxis es retrobi en composicions més compromeses.

Dibuixos, blocs i àlbums amb croquis,  amb els capritxos, es veuen repartits per mides, sobre caixes, o mobles, o arxivats. Realment l’Artigau disposa de blocs molt grans i són també alguns d’aquests que han viatjat fins a llocs com Creta i han tornat carregats d’idees per a composicions sobre les teles. D’altres són més de butxaca i, metros i carrers urbans, serveixen aleshores de pretext constant. Les vies de la inspiració són inescrutables. La gent, la família, uns certs espais i temes es repeteixen i troben nous enfocs a les pintures que prepara, que ja tindrem ocasió de parlar-ne més específicament, quan arribi l’hora.

Aquí, vull destacar que, a part d’obra nova, i de retrobar la dimensió artística, la visita va anar molt bé per ajudar revisar  la “pauta  creativa” pròpia i fer-la més permeable. Sempre tenint el dibuix com un estadi inicial i pensant amb quines poden ser les seves pròpies motivacions.

Veure per crear

Foto: Mireia Ribé

Dèiem  que l’Artigau és dels que porta quaderns amunt i avall, quan va per llocs, que té blocs de diferents mides. I en els més grans (o en aquest es veu millor) el tema “primitiu”, inspirat de la realitat, en prou feines està insinuat. L’Artigau té una manera molt hàbil de representar, on aixeca sovint la punta, formant la silueta de les coses a partir de la línia interrompuda  de la silueta. Ràpid i suggerent. De seguida que hi veu recorregut, el motiu passa a resoldre els temes i qüestions, d’acord amb la seva mirada i recursos i el tema real original evoluciona cap a terrenys més artigauencs. Preguntat  per com  defineix aquest tipus d’inventiva, lliure i despreocupada de la fidelitat del tema original, Artigau, n’hi va dir, simplement “Capricis”. Capritxos  (igual que ja ens ho recorda Goya en els seus aiguaforts) i aixís ell també ho té apuntat a la  portada.

Foto: M. R.

No ens cal cap més terme, per il·luminar un altre direcció de dibuix on hi cap realitat i fantasia. I aquesta observació ha ajudat a revisar criteris per fer els nostres dibuixos, mantenint un respecte sincer per la realitat, fent conscients de que en un moment determinat i per unes motivacions, tenim dret a versionar-la. L’Artigau també ens va dir –que potser ja ho han dit molts-, que els dibuixos es poden repetir. No cal que el primer surti bé ni bonic. Que s’aprèn més dels errors que de voler trobar al primer intent, la perfecció. I que ell, aquesta aventura  de la persona davant el paper o la tela, cercant-hi el seu “jo”, sense por i sense por a  equivocar-se, era la que volia estimular als seus alumnes de la Facultat i d’on  hi ha impartit classes. El llibre que Artigau prepara, és per finals d’any. I l’exposició la farà a l’estiu a Castell d’Aro. També està prevista la seva col·laboració en l’exposició que es farà a Centelles, el mes de juny, amb obra dels artistes que han fet de jurat en alguna ocasió, dels 75 anys del Premi  Centelles. Les coses que venen ens permetran tornar a parlar en aquest bloc, i a on sigui, d’obra feta amb gust, agradable i suggestiva, sincera i independent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: