Castell d’Aro / Centelles. Dissabte hi va haver la inauguració de l’exposició de Francesc Artigau al Castell de Benedormiens a Castell d’Aro. Els tres nivells de l’edifici de pedra permeten a l’artista mostrar l’obra nova al final d’un recorregut precedit per obra de la reserva que converteixen l’exposició en una espècia de retrospectiva de cinquanta anys de pintura. I aixís ho ha titulat. Hi ha molta obra, però peces “hits” de l’artista, com la pintura del 1962 de l’arribada dels immigrants a l’estació de França; la pintura de fons pompeià “Ariadnna” (2003-05). O dues de les “rondes” que Artigau ha pintat últimament: “La Ronda de Santa Caterina (Homenatge a Jordi Sales)”, del 2013 i “El Taller” de 2015.
Aquestes peces immenses (la del mercat fa 162×342 cm i la del Taller, 190x510cm) les tinc interioritzades una mica com l’origen del tipus de pintures que Artigau ha preparat i fet pensant en aquesta exposició. L’artista ha seguit la tònica d’ajuntar figures i crear com un collages de situacions i persones. Línia que es porta a un extrem a la tela del “Xiringuito entre el vici i la virtut”, però que també veiem en teles de la mateixa etapa: “La Col·leccionista”, “Xiringito a les medes”, “Georgina”, “Diumenge matí puja i baixa Sandwichez”, etc. A Benedormiens hi són totes les teles de la sèrie on us podreu esplaiar gaudint de interpretant les històries que evoquen les seves composicions. També, des dels anys seixanta, el que ha conegut un canvi important és la paleta que ha variat cap a colors brillants i clars.
A la inauguració, acompanyat de l’alcalde i representants municipal
s, secundat per bastants veïns i amics, va fer un petit parlament i va dir que ell feia “magazines” de la realitat. De la realitat que ell veu i li crida l’atenció: persones maques, espais clars, menjars, etc. Aquest signe joiós és característic de l’etapa actual i està lluny de la temàtica més social de les peces dels anys seixanta, que vèiem el començament (amb els immigrants o les teles de denuncia ecològica).
També suposa una reformulació als temes dedicats a la mateixa pintura, com veiem en teles com “Cercant l’ombra”, del 2005. Artigau ara acull moltes més situacions i espais: surt del taller per trobar espais costaners o interiors de bars. Temes com el pictòric, s’integren als altres: en mig de cambreres i gent dels bars, hi descobrim referències picassianes o el retrat repetit diversos cops, com un signe de l’etapa, de l’artista alemany expressionista Max Beckmann.
A una sala més petita hi ha els dibuixos i esbossos que han servit de base per plantejar les composicions pictòriques.
En resum assistim a una exposició que dóna sensació de ser resultat 
d’una dedicació vigorosa i amb ganes a la pintura. L’activitat de l’Artigau no acaba amb l’exposició: actualment prepara un llibre d’aquarel·les sobre el seu barri –voltants del mercat de Santa Caterina de Barcelona–, que sortirà publicat a finals d’any.
L’exposició s’acompanya d’un catàleg molt ben editat, que el dia de la inauguració es regalava, on he tingut el plaer de col·laborar-hi amb un text tipus descriptiu de l’obra nova que estava preparant per l’exposició. La mostra es podrà veure fins el 17 de setembre. De dimarts a divendres, de 6 a 9. Caps de setmana i festius, d’11 a 1 i de 6 a 9.
badaluc 