Torné Esquius al MNAC
Barcelona/ Centelles. Una de les exposicions més xules i importants que es poden veure aquesta temporada a Barcelona, és la dedicada a Pere Torné Esquius (1879-1936), al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Feia anys que calia fer-la, per reivindicar un artista molt creatiu i també respectat entre experts i amants de l’art. Situació que s’assembla a la d’altres artistes sobre els que caldria treure la pols del temps.
Fins el 9 de juliol al Palau Nacional, si poden veure dibuixos, pintures i material preparat per les seves col·laboracions en llibres. Podríem situar Torné Esquius, a cavall del Modernisme i del Noucentisme. Destaca l’exemplar del llibre de bibliòfil “Els dolços indrets de Catalunya”, que reuneix uns deliciosos dibuixos dedicats a espais arquetípics del interior o el litoral del país. No semblen dibuixos de llocs concrets, sino petits “capritxos” que evoquen un país antic, noble i de costums arraigades. Una cosa similar passa amb les seves pintures, que amb tons apastelats, representen interiors domèstics amb la representació de vaixelles, mobles i tots els objectes que si poden trobar a cases de poble o masies catalanes. Tot plegat fa pensar amb la voluntat de l’artista de reivindicar la cultura catalana a través de l’ambient i les tradicions, una mica com feia l’artista del XVIII, Piranesi amb les seves “vedutes” teoritzant sobre les restes de la Roma antiga.
Adjunto l’enllaç al pdf de les Finestres dedicades a l’exposició actual de Markus’ Sperling.