“De petita deia que de gran volia dibuixar”

Centelles. És veritat que tenim molts artistes propers i en prou feines tenim una idea precisa del seu currículum.

Amb la Neus Gorriz en passa que tenim notícies disperses sobre la seva carrera i ha arribat l’hora de posar-hi una mica d’ordre. Per això l’hi plantegem les següents preguntes:

F.- Quins llenguatges practiques?

Neus Gorriz – Fa molts anys que rondo i he pogut fer moltes tècniques. La  meva principal és el dibuix. Però també he fet pintura, gravat. Però el dibuix està en la base de tots.

F.- Et costa canviar  de llenguatge?

N.G.- Doncs no. No em costa. Podia treballar amb animació i després fer dibuix al carbó.

F.- Quins temes tens?

N.G.-El tema més important és la figura humana, en general. I en concret, la figura en moviment. També faig arbres. A les hores que vaig al Cloquer (a Vic), puc fer dibuix de model.

F.-Com et vas iniciar

d’artista?

Quan era petita, més que dir que volia ser, deia que volia dibuixar. Un amic de la família em va posar en contacta amb en Josep Alumar, que vivia a un  pis on a una part impartia classes. A casa però em van fer estudiar Comerç.

F.- La docència ha permès desenvolupar la teva carrera artística?

N.G.- Doncs no sempre. Abans de dedicar-me a ensenyar vaig treballar amb empreses pels qui els hi feia animació (dibuixos animats). Va arribar un moment que es van crear ensenyaments cinematogràfics, però l’animació no s’ensenyava enlloc.

Fer animació és complexa, té les seves pròpies normes per reproduir la realitat. Vaig establir un programa d’ensenyament d’animació i vaig començar a impartir-ne a la Facultat de Belles Arts. Feia la part més tècnica i  Anna Miquel feia la part d’experimentació.

F.- Què has impartit?

N.G.- He fet classes a la Facultat i també a la Llotja i a l’escola d’art Pablo Gargallo de Badalona. He ensenyat animació, dibuix i també perspectiva.