Centelles. Apartat d’obligacions laborals, el garriguenc Jaume Guardis ha recuperat en serio la dedicació a la pintura. Els primers temes que li surten evoquen brancatges i paisatges, leitmotiv d’exploració i retrobament amb el medi sigui l’aquarel·la o l’acrílic. Una selecció d’obres de diferents formats els hem triat i s’exposen a les Finestres d’El Trabuc fins a mitjans de maig.
Metàfores
Per comentaris de l’artista el tema, arbori està més connectat amb ser metàfora de la nostra societat que en voler descriure un entorn natural real. De fet l’exposició porta per títol “Naturalesa hostil”. L’estructura i densitat del brancatge, l’atmosfera de la composició serien els ingredients d’aquesta interpretació dels temps presents. Pensant en l’actualitat de la política domèstica la situació està prou complicada.
La gamma de colors i els matisos que produeix la pinzellada evoquen un entorn amable i poètic. Per fer els troncs i branques a vegades aprofita que la pintura esta humida per dibuixar esborrant.
D’altra banda trobo curiosa la coincidència –sense relació- entre l’etapa de brancatges de Guardis amb una de les etapes de represa pictòrica de Marina Berdalet que també té una etapa similar. Evidentment és pura coincidència. Camins paral·lels.
Jaume Guardis ja havia pintat abans. Afirma que havia omplert la sala de La Caixa de Granollers. Participa activament de la vida cultural de la Garriga.
badaluc 