Barcelona/ Centelles. Ahir a la tarda vam baixar a Barcelona per anar a la Fundació Miró i visitar l’exposició de Ito Shinsui. Vam poder aparcar a prop de l’edifici de Sert i aviat ser dintre les sales d’exposicions temporals. Shinsui (1898-1972) era un pintor japonès que pertanyia al moviment artístic “sin hanga”, inspirat en el gènere de gravat i motius tradicionals conegut com “ukiyo-e”.
La sala mostra una cinquantena de formidables papers estampats, la majoria amb dones, la majoria fent alguna acció, com penjar el fanal, caçar cuques de llum, ballar o arreglant-se el kimono. Cada estampa és un prodigi de colors i detalls, des dels motius seriats dels vestits fins les flors, o els cabells. Els gravats procedeixen de col·leccions privades nipones.
Un vídeo col·locat a l’entrada resulta de visió obligatòria per entendre la complexitat del treball del gravat sobre fusta: després de treure el motiu buidant la planxa de la matèria sobrant, cal sumar tantes planxes com calguin per poder estampar la línia i cada color. Si no s’està el cas de la tècnica emparada les obres poden semblar aquarel·les.
Hi ha dos aspectes que resulten opinables: d’acord amb el text de l’entrada Shinsui seria l’autor del motiu original i un gravador col·laborador el traslladaria sobre fusta i aquest o un altre faria tota la resta fins a tenir el paper estampat. Per això em sembla que resulta erroni identificar totes les estampes com deutores de Shinsui sense mencionar el gravador que al final és l’autor de les obres que veiem.
L’altra aspecte és que l’exposició es fa per evocar l’impacta de la cultura japonesa en l’obra de Miró sobretot a partir del seu viatge el setembre de 1966. No obstant a la sala hi ha una única pintura de Miró, del 1917, que és un retrat del xilograf Enric Cristofol Ricart. La peça, ben trobada, inclou un collage d’una estampa japonesa fet que evidencia que ja en aquella etapa Miró mínimament coneixia els gravats japonesos. Potser hauria estat bé completar l’exposició amb una altra peça mironiana de després del viatge per calibrar millor l’impacta japonès.
Tot i això l’exposició val la pena per admirar la bellesa d’aquests gravats japonesos. Fins el 20 de maig.
badaluc 