Barcelona/ Centelles. L’espai més gran de la Sala Parés acull l’exposició, en paraules de l’artista, “més important” de Núria Guinovart.
A les parets hi ha obres grans i de mitjà format. Suport de fusta, l’artista hi ha escampa una capa de ciment gris i a continuació ho ratlla i dibuixa formes. Abans les seves obres eren totalment grises. Però amb el temps ha anat sortint el color. Sempre amb tons càlids que no arriben a tapar les textures i matisos de la base de ciment. Perquè la gràcia de la matèria grisa és emfatitzar la bellesa dels seus accidents, textures i tons. L’artista ens explica que afegeix la pintura acrílica amb rodets. Els colors sempre estan delimitats per les formes geomètriques i mantenen un respecta equilibrat amb el conjunt de l’obra. L’artista ens explica que afegeix el color amb rodets. En acabat aplica una capa de cera a l’obra per donar-li un aspecte brillant. L’obra de Guinovart ens parla de naturalitat i de donar unitat a elements dispars.
L’exposició també és l’ocasió per presentar una sèrie de peces de ceràmica. En forma com de mitjos còdols, fetes amb fang blanc i sobre un motlle de pòrex, tenen aplicades de forma controladament atzarosa diferents esmalts, abocats de cop o de diferents maneres: hi ha peces que l’esmalt regalima i en d’altres fa com gotetes. Amb la cocció tot queda fusionat i com si fossin pedres de riu amb accidents cromàtics. N’hi ha una bona col·lecció amb diferents tonalitats, dintre de grisos, verdosos i blavosos.
L’experimentació també forma part de l’adn de l’artista. Guinovart també ha preparat dos gravats dels quals només n’hi ha una sola estampa de cada. Li agrada el medi però no vol esmarçar temps en un tiratge. Abans ja havia fet punta-seques. Ara introdueix planxes de colors que es sobreposen.
badaluc 