Vic/Centelles. Un dissabte pel matí veig fer un repàs de les exposicions d’art de Vic. Com que vaig trobar aparcament a les pelleries, el primer lloc que vaig trobar obert va ser el Temple Romà. Dintre la cel·la hi tenen una mostra reivindicativa de l’obra de Joan C. Mirabent. Les informacions de la sala ens indiquen que va viure entre 1894 i 1967, però no posa on va néixer, ni on va viure, ni on va morir. El que sí sembla és que va ser professor de la Pilarín Bayés. La mostra inclou retrats, nus femenins, un parell de natures mortes i algun paisatge. Estilísticament Mirabent es mou dintre els estàndards de l’art de primers de segle XX. Practicava una figuració de tarannà realista i impressionista, amb contorns de línies gruixudes i negres. De traç segur, les cares a vegades es representen inconcluses: poden faltar els ulls. Pinta amb guaix i oli. És una pintura amable i de tons vius.
Al sortir del Temple Romà, passant per davant la Pietat l’església estava oberta i un cartell penjat a l’entrada indicava que hi havia una exposició: “La Mari. El camí de les pedres i jo”. La Mari és la mare de l’artista Manolo Gómez i patia Alzeimer. L’artista parla de la malaltia i les persones, de la memòria, de la seva construcció i destrucció. L’exposició reuneix fotografia i instal·lacions exposades de manera molt cuidada, amb parets, marcs i vitrines. Hi ha com dos grans temes: un és el camí, indicat amb fotografies que mostren objectes que es troba en el passeig. I l’altre és el material dedicat a la Mari: també fotografies i també objectes relacionats amb la mare, com el bolso, les pastilles que es prenia o una gravació.
La tercera exposició és la que es pot veure al passadís del Casino. L’horari de visita és a la tarda, però si demanes que t’encenguin el llum, hi pots anar abans i t’ho deixen veure sense cap problema. Ara hi pengen gravats de la Neus Gorriz. L’artista, resident a Centelles, hi porta una col·lecció de sucres i aiguaforts dedicats a cossos masculins i femenins contorcionats. Els treballs semblen dibuixos però realment provenen de planxes i tècniques on hi intervenen àcids i vernissos.
Finalment l’itinerari va passar per la galeria El Carme que ara té una col·lectiva. Entre els exposats destacava la presència d’obres del taradellenc Jesús Ramos, Domene, Vernis o Ricart. Ramos combina un enfoc d’atmosfera abstracte amb la presència d’estructures geomètriques. La visita al Carme es feia coneixent que a finals d’any tanquen. Les vendes d’art no van bé i Vic i la comarca es quedaran sense galeria d’art. La baixada de persiana no serà abans d’acollir una nova exposició de la Núria Valls que prepara una nova col·lecció de quadres en aquesta ocasió dedicada a rostres femenins del nord dels continents i a animals.
badaluc 