Centelles. Tots sabeu que ha significat el Guggenheim de Bilbao: un bolet arquitectònic ha donat lloc a una regeneració cultural, econòmica, turística, etc. Rèpliques a d’altres llocs no n’han faltat i ara a l’estiu és un bon moment per oferir, dintre aquests espais ultramoderns, una mostra del seu potencial.
Ens referirem a tres espais situats al llarg de la costa cantàbrica: el Guggenheim bilbaí, el Centro Botín de Santander i el Centro Oscar Niemeyer d’Avilés.
Dintre la carcassa de tità del Guggenheim trobem actualment tres exposicions: Joana Vasconcelo, Marc Chagall i una mostra d’art xinés des del 1989.
Art titànic
L’exposició de l’artista portuguesa Vasconcelos és la més espectacular: atrapa a l’espectador per la dimensió monumental de les obres i per la manera com estan construïdes. A grans trets, representa estris domèstics amb un component femení important. Però els construeix a base d’altres objectes reals que apila o posa de costat, com si fossin píxels, per donar forma a les seves escultures descomunals: unes ulleres d’antifaç fetes amb miralls, una sabata de teló feta amb olles de diferents mides, una arracada feta amb coberts de plàstics doblats i enganxats. Es necessita un bon taller, un bon pressupost i una tècnica molt experimentada per donar aquest tipus d’obres, si no és que també compte amb un bon equip de col·laboradors.
Ubicat fora, al parc del museu, també hi ha un gall de Barcelos molt gran fet amb leds. O de nou a dintre, una escultra que representa una pistola, feta amb centenars de teléfons “analògics” de color negre, que de tant en tant sonen junts. El discurs de l’artista té a veure amb la cultura popular, el feminisme. També fa obres téxtils com l’espècia de pop gegantí que penja de l’atri del Guggenheim.
Hi ha un conjunt d’escultures que estan fetes amb màquines de planxar la roba. Semblen fonts monumentals. De tant en tant una part de les planxes s’aixequen mecànicament i deixen anar vapor. Sospito que el discurs general de l’artista té a veure amb la dignificació de les feines que normalment fan les dones a casa o professionalment. L’artista rescata les eines i ho dignifica fent l’escultura. La seva mostra es pot veure fins l’11 de novembre.
L’exposició d’art xinés no la vam veure perquè hi havia molt vídeo i hauríem esmerçat molt temps. En canvi sí que ens vam passejar per la mostra de Chagall on s’explica molt bé com l’artista muda d’estil en funció del lloc que es troba i dels contactes que té. De fet és la història de la seva sortida de Rússia per anar a París i el seu retorn al poble natal, amb més formació i distincions i com a cada cas reflecteix la tradició jueva a la que pertany.
Monstres mironians
El Centro Botín de Santander es troba al costat del port de la ria. És un edifici més petit que el Guggenheim, amb forma com de llibre obert, amb carcassa metal·litzada i amples zones vidriades. És obra de Renzo Piano, en col·laboració amb Luis Vidal.
Una de les exposicions que s’ha pogut veure durant l’estiu, i fins el 2 de setembre, està dedicada al Miró escultòric. Normalment estem més acostumats a les pintures mironianes. Però també va fer imaginatives escultures, al llarg de varis anys, que representen personatges amb objectes de qualsevol mena ajuntats fent un collage. Una mica com Vasconcelos. Però amb menys parts, fent peces més petites i creant un altre tipus de monstres. En la majoria de casos les escultures es mostren fosses en bronze. Una bona part representen a dones, estranyes i misterioses. A més de les escultures en bronze en un to verdós, també n’hi ha de pintades. Hi ha una bona quantitat d’obres.
El Centro Niemeyer també es troba al costat de la ria, a Avilés. És un grup de quatre edificis blancs. El que té forma cònica acull una exposició dedicada a Sorolla, a partir de les obres pertanyents a la col·lecció de Pedro Masaveu. Important empresari d’arrels catalanes, afincat a Astúries. Una espècia de Plandiura que va formar una important col·lecció d’art entre la que hi figura una bona quantitat de peces de Sorolla. Va aconseguir representació de les diverses temàtiques i etapes del pintor valencià: retrats, copies de Velázquez dels anys d’aprenentatge i sobretot les marines, tant dedicades a oficis del mar com al bany ociós. També hi ha estudis preparatoris i en resum una quantitat suficient d’obra com per fer-se una idea de l’evolució de la pinzellada a base de taques i de l’interés per la llum de Sorolla.
L’exposició es completa amb una sèrie de notes de Sorolla dedicades a Astúries fetes durant uns viatges per la zona. També hi ha un tercer apartat fotogràfic dedicat a l’artista i al seu entorn que ens referma la imatge del pintor apassionat i d’èxit que va ser.
badaluc 