Manresa/ Centelles. Relacionar la pintura i la poesia és un exercici que sol ser fèrtil en idees, si un i altre provenen d’ànimes prou sensibles. La pintora i dibuixant Marina Berdalet i el poeta Valentí Parcerisa van decidir fa un temps de fer un projecte junts, creuant-se obres amb la intenció de mirar, llegir i fer obra nova. Finalment la proposta veu la llum a l’Espai 7 d’El Casino de Manresa, dintre els actes dedicats al dia mundial de la poesia, que serà el proper 21 de març .
Les pintures, sense cartel·les, es mostren al costat d’un poema. Un o altre ha estat font d’inspiració. Podríem pensar que les pintures més velles han generat poemes i que l’obra més recent s’ha basat en els versos, però hi ha força obra nova, fet que suggereix que han treballat el projecte en els últims mesos i setmanes. De fet hi ha una obra que encara es pot completar, com veiem en el dibuix d’unes plantes que l’artista encara pot seguir.
De la Marina Berdalet es mostren força obres i tot i que n’hi ha que tenen alguns anys, com hem comentat, n’hi ha força de recents. Unes i altres, inclús amb les noves, permeten revisar grans etapes de l’artista, alguns que semblava que havia deixat endarrere com els dibuixos de traços del gest o el dibuix naturalista i minuciós de plantes en creixement. Les pintures que formen com un fris al fons de la sala són l’últim exemple de l’etapa actual en que fa com palimsests de taques blanques amb el taquejat d’aparença atzarós que recorden els plataners que donen la benvinguda a l’Estany, que és on viu l’artista.
Valentí Parcerisa és autor de quatre llibres “Homenatge” del 1976, “Rocs de fona” del 1986, “A contrallum” del 2006 i “Amor núvol” del 2014.
En la inauguració els dos creadors van dir que havien trobat el nexe comú en la naturalesa. Però hi ha molta referència als mons interiors i a la mateixa pintura i poesia, ja que tots dos parlen molt i realment en la seva obra es preocupen per cercar una mirada particular.
Això es comença a veure en el dibuix de traços del gest en que Berdalet reprèn el treball de línies sobreposades que fa seguint la intuïció, sense cap idea global. Hi trobem el següent poema: Manuscrit,/ el moment viu/ de la inspiració/ El batec del cor/i el pols de la ma/ que el recull./ Negre sobre blanc/ es perfila un paisatge/ de paraules.
O en el quadre de palimsests blancs, que s’endevina un estol d’ocells, on el poeta escriu: Les paraules són fetes per a volar/ i s’enfilen i miren d’ordenar-se/ per emprendre el seu viatge./ Com els escauen/ els horitzons a les paraules!/ Per lluny que volin/ sempre les tempten des de més enllà!
En el primer díptic del fons amb el camí de plataners, el poeta hi escriu: En mirar/ se m’eixample la mirada/ i els paisatges se’m fan grans/ i amples els gestos/ que em calen per dir-los.
Completen l’exposició dos vídeos. “Interiors” gravat per Albert Palomar amb coreografies de Laura Bataller i “Laberint”, un vídeo de Leonardo de Armas basat en les obres de la Marina Berdalet. L’exposició es podrà veure fins el 31 de març. El dia 21 es farà un acte de dansa inspirada en les pintures i la poesia a càrrec de Laura Bataller. El dia 23 alumnes de percussió del Conservatori de Manresa faran la seva intepretació de les obres.
badaluc 
Marina es una artista difícil de clasificar. De solida formación académica, además de dotada para lanazarse en cualquier dirección estilística, no especula sin embargo, con el Arte. Ella no busca una forma, un estilo, un asiento en el salon de la fama. Su trabajo artístico surge de lo vital, es su lava interior, aflora por sí solo. Sus distintas épocas creativas no son consecutivas, son paralelas. Toda su obra es un libro de instrucciones, una invitación a que vayas a por ella, un juego adolescente en un laberinto. Su obra está obsesivamente fechada y comentada en clave por ella misma. Es un mapa por el que llegas hasta su infancia. Una vez allí, no puedes evitar tomarla de la mano, y desde allí, remontar rio arriba, atravesando sus dibujos al natural , espirituales y silenciosos, plataneros sin raíces, ni hojas, ni frutos, bodegones con frutas relucientes, atardeceres dorados, azules, negros, catacumbas habitadas por pájaros negros ahorcados, sexos enrejados, cubos desde donde se accede al mundo a traves de una pequeña ventana. Dibujos abstractos ejecutados con los ojos cerrados, o con los ojos abiertos, sin mirar el papel, lineas en movimiento, una especie de copula entre su lado tierno y su lado sensual, como ese dibujo-times line del nacimiento, esplendor y muerte de una flor.
M'agradaM'agrada
Aixìs es la autentica Marina. Em tindràs sempre al teu costat . Felicitats. Una abraçada
M'agradaM'agrada