Sorolla, Picasso i Valdes a Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Guíxols/ Centelles. Per anar a Sant Feliu de Guíxols vam passar per la carretera C-65 que està desdoblada. I bastant abans de la sortida vam trobar retenció. Però el destí de la majoria no semblava pas ser Sant Feliu, sino les platges més de Platja d’Aro o més amunt. A diferencia d’altres viles de la Costa Brava, Sant Feliu és més tranquil i ha sabut conservar l’urbanisme de cases baixes i no hi ha grans hotels. Vam poder aparcar al fons de tot de l’avinguda amb la platja al costat d’un turonet on hi guarden una antiga barcassa de salvament marítim. Vam desfer a peu el camí que havíem fet amb el cotxe i ens vam plantar al monestir.  El nostre objectiu era veure l’exposició organitzada per l’Espai Carmen Thyssen.

La mostra ocupa dos espais laberíntics del monestir. Podríem dir que Sorolla, Picasso i Valdés en són els pintors fils conductors, ja que es contraposa la seva obra amb altres artistes contemporanis o més actuals amb els quals es busquen afinitats amb el tipus d’obra, la temàtica, aspectes com la llum.  L’exposició es nodreix de forma important amb obres procedents del fons de la Fundació Bancaixa de València.  Això determina que els altres, artistes molts siguin valencians.

Sorolla és el fil d’Ariadna d’una primera part de l’exposició, perquè a cada sala hi ha una obra d’aquest artista fins que arribem a la sala amb els picassos. Crec que l’obra més destacada de  Sorolla a l’exposició és “A l’aigua. Platja de València” de 1908. També  hi ha un oli dedicat a un bosc, temàtica poc habitual de l’artista.

De Picasso es mostren dos grups d’obres: uns linòleums que retraten a la Jacquelin, tirats en varis colors i dibuixos del Cahier de La  Californie, ambdues obres dels anys 50. El Cahier que s’exposa correspon a una edició en facsímil, però potser són el grup d’obres més interessants. Perquè són dibuixos molt esquemàtics del interior de la Californie, el xalet que l’artista va comprar prop de Cannes, i on va viure i treballar uns anys. Representa a moda de variacions un gran finestral, una gran tela, quadres i diversos objectes que es podien trobar al seu taller.

Tal i com ens fa veure el text de la sala, en aquests dibuixos tant esquemàtics Picasso sembla voler fer un homenatge a Matisse, que havia mort feia poc.  Efectivament els dibuixos de la Californie recorden obres com la decoració de Matisse per la capella del Rosari de Vence, localitat no tant lluny de Cannes.

De Manolo Valdés es mostren dues manines escultòriques i dues grans pintures fetes amb arpillera com reciclada que contenen uns retrats. I un altre retrat en perfil fet amb papers enganxats i també com si fossin reciclats.

Dels altres artistes el que més destaca és Julian Opie (Londres, 1958). Treballa amb recursos digitals i fa paisatges i retrats minimalistes.

L’exposició “Iconografies” es pot veure a l’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols fins el 13 d’octubre.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: