Centelles. Una de les coses que es poden fer aquests dies des de casa, és mirar amb calma els catàlegs de les exposicions d’art. Un dels que he recuperat i remirat és el de l’exposició de José María Guerrero Medina (Jaén, 1942) que el confinament manté parada a l’Espai Volart, la sala d’exposicions de la Fundació Vila Casas, al carrer Ausiàs Marc de Barcelona. És un senyor catàleg, ben bé amb 200 pàgines, potser dels més extensos que he vist de la fundació. Amb vàries pàgines desplegables i també amb varis textos de reputats autors com Manel Vázquez Montalbán o el recentment desaparegut Arnau Puig, fets en ocasió d’exposicions de fa temps, a més del mateix artista que explica una mica les parts de l’exposició.
És una mostra important i té en origen una voluntat antològica, però segons escriu el mateix Guerrero Medina ha acabat sent una proposta centrada en la figura. El mateix artista ha dirigit l’organització, acompanyat pel president de la Fundació, Antoni Vila Casas.
La seva obra sembla una preocupació per l’home. L’exposició reuneix només algunes obres dels anys setanta i després obres dels últims dos decennis. Una part de l’obra és una denúncia de les penes i calamitats que ha hagut de sofrir la humanitat. Des del garrot fins les migracions forçades. L’artista en els anys setanta denunciava la pena de mort i cap el 2008, en motiu dels 75 anys, va fer un homenatge a l’èxode dels republicans al final de la Guerra Civil. En un altre grup d’obres es preocupa més per la psicologia dels rostres o per crear figures imaginades a partir de traços més espontanis.
Les obres més antigues de l’exposició són d’un caire més abstracte. Hi ha figura però és com si la desfés i l’obligués a expressar-se. L’artista desfà les parts del cos o de la cara amb zones que li ajuden a donar-li expressivitat. Com feia Matisse. Aquesta serà una constant en tota la seva obra, però a mesura que avancen els anys sembla tendir cap un realisme de formes expressives, però tons sobris i foscos. Foscos, però un pintor famós les ha il·luminat:
El catàleg recull una col·lecció d’aquarel·les de rostres que l’artista deriva de Velázquez, que primer fa sobre paper i després passa a oli. Aquí és on la paleta de Guerrero Medina s’il·lumina. També hi ha conjunts d’obres fets amb tinta xinesa, que serien el resultat d’un procés creatiu més atzarós i descontrolat. En les pintures a l’oli d’aquesta sèrie Fragments de la Memòria, aquesta intuïció adquireix més definició.
El catàleg ho posa clarament. Hi ha obres molt grans, com les tintes xineses dels fragments de la memòria i sobretot dues peces pictòriques de la sèrie sobre l’èxode, que fan quatre metre d’ample. Però haurem d’esperar que passi aquesta pandèmia per prendre-li la mesura exacte a l’exposició que en principi es podia veure fins el 24 de maig.
badaluc 