Centelles. El confinament continua i el Covid-19 s’emporta més activitats culturals com la convocatòria del premi de dibuix Ynglada-Guillot que enguany tampoc es celebrarà. S’havien enviat ja les bases, el mes de gener, però davant les circumstàncies s’ha cancel·lat.
En canvi sí que de moment es manté el Premi Centelles. Fons del Centre d’art el Marçó vell ens confirmen que es convocarà ja que la primera selecció és on-line i si amb temps les coses milloren es podrà acabar de celebrar satisfactòriament.
Des del blog continuem recuperant catàlegs. Ara en tinc a les mans uns que han sortit fent endreça. Es tracta de quatre catàlegs d’exposicions de fa uns anys de l’artista Rosa Vives (Manresa, 1949): una de pintura i gravat a la seu manresana de la Fundació Caixa de Barcelona, del 1987; una altra d’obra gravada a la sala Zurbarán de Sevilla, el 1989; el catàleg d’una mostra de pintura, el 1995, a l’Escola d’Arts Aplicades de Saragossa; I finalment una altra mostra de gravat a la sala Mordiente Obra Gráfica de Bilbao, el 2001.
Tota una vida
Els catàlegs estan prologats per algun text, mostren alguna obra i també compten amb resums curriculars que ens aporten dades: el catàleg de la Fundació Caixa de Barcelona és de color vermell, mida d’un A4 i es desplega en tres parts. Mostra tres pintures d’una sèrie titulada Frux. Totes elles acrílics. Mides grans: 130×195 cm i 195×260 cm. Anys 1985 i 87. Els frux semblen ser fruites que Vives esquematitza i amaga darrera de capes de pintura. En el currículum hi ha diverses exposicions –no es diu si són individuals o col·lectives- i certàmens anotats, com el XIII Premi Internacional de Dibuix Joan Miró en el 1974 (suposem que hi va ser seleccionada), exposicions a París, Alemanya, Barcelona, Sitges. Hi ha la que el 1980 va fer a l’Espai 10 de la Fundació Joan Miró. També hi ha anotada una participació al Mini-Print de Cadaqués, el 1986, que segons consta també incloïa una participació a Boston.
El catàleg de l’exposició de Sevilla és el més xulo. És com una carpeta amb reproduccions d’alguns dels gravats exposats, amb els folis d’una mida una mica més gran d’a4 i també d’a3. Inclou com el fragment d’un escrit esquemàtic dedicat a descriure tècniques o detalls de l’art del gravat. Tant parla del coure, com de la fusta de la xilografia, de la tinta, etc. Frases molt curtes. Al final del catàleg hi ha una llista de totes les obres exposades. També hi ha un retrat de la Rosa Vives, de la mateixa fotògrafa que en el catàleg anterior, de la Maria Espeus, que li devia fer una sessió fotogràfica. També hi ha un breu currículum. Els gravats reproduïts són aiguaforts però també hi havia xilografies i un linòleum. Mides mitjanes: el linòleum 50,5×27. Els coures 50×70, 47×69, 69×88 cm. Les xilografies n’hi ha de 22,5×22,5 cm, 37×20,5 cm. La major part de les obres estan dedicades a la sèrie Fruges, que de nou són verdures amagades darrera capes de ratlles. El tema de les fruites o de la natura sembla una constant en l’obra de Vives, perquè últimament la coneixem per les obres dedicades a iris.
Els altres dos catàlegs són més petits. Saltem al 1995 per parlar del catàleg de l’exposició a Saragossa, en aquest cas de pintura. Pintures molt grans, com una reproduïda, “Immersió” del mateix 1995, que fa 3 metres d’alt per 9 d’ample. Hi ha un text de presentació de Jose Milicua, que parla d’una pintura dedicada a l’essencialitat, del “bullente centelleo del color. Desde las profundidades del mar (parecen adivinarse caracolas y algas) hasta las rupturas de luz de una aurora primigenia, hay aquí una experimentación sensorial del mundo…”.
En l’apartat amb el currículum hi ha un llistat de premis i beques, i hi posa que el 1981 va rebre una ajuda del Ministeri de Cultura per treballar a Nova York, que el 1984, va rebre un altre ajut de CIRIT per estudiar noves tècniques de gravat a París i el 1987 per fer el mateix a Tenerife, de part de la Universidad Menéndez y Pelayo.
El darrer catàleg de la troballa és d’una exposició del 2001, a Bilbao. A part de més aiguaforts, hi va exposar el que va anomenar papers rizomàtics. El catàleg ens explica que els rizomes són tiges subterrànies que solen créixer horitzontalment, a uns 30 cm del subsòl. Per una banda creixen, amunt, branques aèries verticals i per l’altra arrels. Els rizomes acumulen reserves d’aliments. Tenen nusos. Són propis de plantes d’alta muntanya i llocs freds i els rizomes representen una protecció pels rigors del clima. Després venen unes cites dels filòsofs postmoderns Gilles Deleuze i Félix Guattari. Més endavant la mateixa Rosa Vives ens explica el procés de treball al taller: diari, ininterromput, acumulació, del gravat a la pintura, de la pintura al gravat, modificació, alteració, transformació, etc. Els papers rizomàtics semblen ser això: barreja de coses i imatges. Estan fets des del 1980, n’hi ha a centenars i barregen aiguafort i imatge digital i són proves úniques.
A través d’aquests catàlegs hemfet un petit repàs per la carrera de l’artista. Sempre havia pensat que la Rosa era dona de poques exposicions i com veiem en la seva joventut en va anar fent i era activa en estudiar i participar en certàmens. També veiem la línia evolutiva dels temes que ha anat variant però sempre s’ha sentit atreta pels temes naturals. La natura, els formats grandots i la barreja de tècniques.
badaluc 