Plans per l’1 de maig amb permís del Coronavirus

Foto: Noelia Marin. Enguany no podrem pujar al Puigsagordi per l’aplec, però hi haurà una versió on-line

Centelles. El Covid-19 continua determinant l’agenda cultural. Per exemple, espais com l’Auditori de Barcelona han donat per acabada la temporada. D’altres activitats busquen l’alternativa en format virtual.  Serà el cas, demà de l’Aplec al Turó de Puigsagordi de Centelles, que cada 1 de maig aplega centenars de persones. Com a succedani l’ajuntament vol que la gent pengi fotos d’edicions anteriors, posa a les xarxes el conte que es va fer el 2015 i a les 12 hi haurà una audició de tres sardanes a càrrec de l’Associació Sardanista 1 d’octubre de Centelles. Per cert, aquest diumenge, 3  de maig, sota unes mesures de seguretat estrictes es tornarà a fer el mercat a Centelles.

Un altre ordre d’activitats que el coronavirus altera són les fires d’art. Pels voltants de Sant Jordi normalment es celebra l’Arts Libris a Barcelona, que és una trobada de llibres d’artista i edicions d’art en paper. A la web dels organitzadors llegim que actualment es plantegen noves dates, ja sigui entre el 23 i el 26 de juliol (pel nou Sant Jordi) o ja més endavant per l’octubre.  Enguany  l’11 edició es faria a El Born. Per cert, que veig que d’Arts Libris també se’n fan a Madrid i a Lisboa.

Fires de gravat

A Lisboa no sé, però a Madrid ja fan una altra fira de gravat: Estampa que enguany està prevista del 19 al 22 de novembre. A Barcelona no hi ha una fira igual. En canvi sí que se’n fa una altra de gravat a Bilbao, el Festival Internacional de gravat i art sobre paper, casualment o per tocar la pera, en les mateixes dates que Estampa. Madrid i Bilbao semblen estar fora de l’àrea d’influència del Covid-19. En canvi a Londres, aquest cap de setmana també volien oferir la seva fira de gravat i el seu pla actual és fer una versió on-line.

La London Original Print Fair –LOPF- es celebra des de fa 35 anys a la seu de la Royal Academy of Arts. Per sortejar la pandèmia, demà està previst que a partir de les 10 del matí i fins el 31 de maig, donin accés a la seva versió on-line, amb la participació d’una cinquantena d’expositors. Ens podem fer una idea del contingut consultant al web, a la pestanya d’expositors, que és una finestra a nous artistes i nous mons estètics. La LOPF està oberta a l’art sobre paper de tots els segles i també de l’actualitat. Per citar alguns exemples, hi ha galeries com l’Andrew Edmunds, especialitzada amb gravat del segles XVIII i XIX – James Gillary, William Hogarth, Samuel Jessuren de Mesquita-. Hi ha galeries especialitzades en Andy Warhol (Coskune Fine Art) o en gravat japonès contemporani, com és la londinenca Hanga Ten (que en japonès vol dir “botiga d’estampes”). Altres galeries estan especialitzades en artistes de la Royal Academy o que hagin estat premiats pel Turner. És el cas de la galeria Atelier Rose & Gray que mostra obra de Julian Opie. També hi ha negocis d’altres països, com Dreipunkt Edition, un editor germànic de gravats o la galeria també germànica ars-tis de Pfaffenhofen que presenta dos artistes alemanys i dos de britànics. Entre aquests últims hi trobem a la Julia Farrer. Artista de cognom ben català, però nascuda a Londres el 1950. Veiem unes puntes seques amb aiguatintes del 2019, amb formes geomètriques.

Xilografia de Samuel Jessuren, sobre paper japonès de 36×31 cm, del 1913, d’una espècia de garsa blanca, anomenada Egeret Blanc. Imatge del web de  LOPF

Una fira sobre gravat dóna possibilitats de conèixer altres artistes que treballin el linòleum o la seva germana gran, la xilografia. Dintre d’aquest àmbit hi trobem un artista que ha estat tot un descobriment: Samuel Jessuren de Mesquita. Artista holandès, de família jueu sefardita, nascut a Amsterdam el 1868. Rebutjat a l’escola d’art, s’hauria format com a arquitecte, abans de dedicar-se a ensenyar. Feia xilografia, i també litografia, dibuixava i feia aquarel·la. Eren habituals entre els seus temes els animals, les flors i els autoretrats. A l’etapa final de la seva vida portava un dietari en forma de bloc de dibuixos. Un dia de gener del 1944, amb 75 anys, ell, la seva dona i el seu fill foren deportats al camp d’Auschwitz. Samuel i la seva dona Elisabeth foren gasejats. El seu fill Jaap va morir uns dies després. L’alumna de Samuel, M.C. Escher i amics d’en Jaap varen rescatar obra del Samuel, de casa seva, però la seva figura sembla que entrà en un llarg oblit. La imatge que he extret del web de la LOPF parla per si sola  de la qualitat i excel·lència de l’artista.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: