Fira de gravat a cop de ratolí

“Veduta immaginaria di Venezia”, gravat de Canaletto del 1741, que fa 29,,9×43,4 cm. Es pot veure a la finestreta on-line de Sarah Sauvin. Imatge de LOPF

Centelles. La London Original Print Fair –que vaig introduir-vos en l’anterior post-, segueix la seva trenta-cinquena edició en format virtual (cliqueu a l’enllaç). Hi he fet una volteta a  cop de ratolí. Com ja vaig explicar hi ha expositors de galeries i editors anglesos i internacionals dedicats a qualsevol aspecte, des del gravat antic fins a artistes concrets i gravat contemporani

La fira on-line està estructurada en varis apartats. Primer hi ha una salutació de la directora de la fira, Helen Rosslyn. Després hi ha l’enllaç al Viewing Rooms que reuneix la cinquantena d’expositors. Però enlloc de començar per aquí si cliques primer a l’Spotlight Exhibitions, on hi ha gravats ordenats per temàtiques, després pots fer una primera tria dels expositors més interessants. També hi ha un apartat amb una tria feta per uns quants col·leccionistes.

Entre una i altra consulta m’he trobat amb la “veduta” imaginaria de Venècia de Canaletto, del 1741; un aiguafort de les presons de Piranesi; i estampes d’artistes que desconeixia que feien gravats com Paul Gauguin. Ell és l’autor d’una xilografia per servir de capçalera pel títol d’un número de la publicació que feia que es deia “La Sourire”.

Però aquests són grans artistes del passat i una part important de la LOPF són gravadors actuals com l’Hugo Wilson (1982), que presenta una sèrie d’aiguaforts i aiguatintes dedicada a monos (“Goodbye to Monkeys”) o artistes més veterans com Graham Sutherland (1903-1980). També hi ha hagut el cas d’artistes que et trobes un cop i després veus repetit per tot arreu: Grayson Perry que és l’autor de xilografies. No poden faltar tampoc gravats de Hockney

Quins genis

Linòleum de Gail Brodholt, “Some High Lonely Tow’r”, del 2019, que fa 67,5×103 cm. Disponible a Eames Fine Art. Imatge extreta de la LOPF.

Però si una cosa buscava en especial són exemples de linòleums. A la LOPF he conegut l’obra de vistes urbanes de Paul Catherall (nascut el 1967) i la de Gail Brodholt (nascuda el 1963).  Ambdós fan linòleums bastant grans i ben parits.

Brodholt  fa un tipus de gravat que de lluny recorda als linòleums que feien un grup actiu als anys 30, imbuït de l’esperit de l’art modern reunit al voltant de la l’escola Grosvenor. Hi havia el mestre del linòleum: Claude Flight (1881-1955) i els seus alumnes: Cyril Power (1872-1951), Sybil Andrews (1898-1992), Lill Tschudi (1911-2004) i un grupet d’artistes australianes: Dorrit Black (1891-1951), Eveline Syme (1888-1961) i Ethel Spowers (1890-1947) que a l’època tardaven 40 dies de vaixell en anar d’Austràlia a Londres. Alguns d’aquests artistes com Tschudi, Andrew o Power són presents a la LOPF.  I tots -els linogravadors vells i els nous que he citat- fan estampes en varis colors, plens de dinamisme i vitalitat. Ja tornarem en una altra ocasió a algun d’ells. A la fira també he trobat el linòleum de Kyffin Williams (1918-2006). Potser un altre dia, hi ha temps fins el dia 31 de maig, em podria dedicar a visitar altres galeries. És una bona plataforma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: