Arrenquen les galeries

Centelles. Aquesta setmana diverses galeries van tornant a aixecar la persiana. Entre altres, amb cita prèvia ja es pot anar a la Sala Parés, que ara té en exposició a Carlos Díaz, a Manuel Velasco i a Montserrat Casanova. També es pot demanar hora a la Joan Prats que han prorrogat la mostra de Chema Madoz. I demà reobrirà les portes, de forma controlada, la galeria Marc Domènech, amb una selecció d’obra dels anys seixanta i setanta de Joan Rabascall.

Tenim molts artistes a casa i arreu. Aquests dies he aprofitat per anar revisant els noms que havia apuntat de la fira londinenca de gravat. Hi ha biografies tant interessants! Ahir mirava sobre la vida i l’obra d’Edward Wadsworth (1889-1949) que era membre del moviment vorticista i durant la Primera Guerra Mundial va dissenyar dibuixos de camuflatge per veixells de guerra (“dazzle camuflage”). Per cert que de fira de gravats avui també n’ha començat una altra a Nova York, en aquest cas a través del web virtual d’exposicions Artsy. Aquest canal de difusió és també el que està utilitzant recurrentment la galeria Artur Ramon.

Fa quatre dies hi ha inaugurat una nova exposició exclusivament en línia, titulada “Black and White”. Reuneix dibuix, pintura, escultura i gravat on dominen els dos colors o els grisos. Hi ha dibuixos de Josep Santilari, Rafael Barradas, Joan Miró, Andrés Moya. Així com pintura de Luís Marsans, Rosa Vives o un collage d’Anke Blaue. Retrobem també a Pierre Skira amb un pastel o una fotografia de Joan Fontcuberta del 1999. Del camp del gravat trobem una litografia de Henry Moore i l’aiguafort “El botànic” de Mariano Fortuny. A través d’Artsy podem veure les obres, el títol, el preu i clicant a sobre, la resta de les dades tècniques.

Lipchitz

Escultura en bronze, “Encounter” de Lipchitz, del 1929. Foto: Marlborough

Entenc les exposicions virtuals com un succedani, com una ajuda temporal, perquè des de la taula del menjador va molt malament copsar la dimensió de l’obra. Això m’ha passat per exemple amb el relleu en bronze “Harlequin with Mandolin in Oval” del destacat escultor Lipchitz. Com que es veu d’un sol cop en el catàleg on-line, sembla un relleu petit, però realment fa 125 cm d’alt per 106 d’ample. La peça forma part de l’exposició que encara es pot veure a la reoberta galeria Marlborough de Barcelona. Ara ja es pot visitar amb cita prèvia.

Jacques Lipchitz (1891-1973), d’origen lituà, ja era a París el 1909, estudiant escultura a l’École des Beaux-Arts i a l’Académie Julian. A partir del 1914 l’obra s’influencia del cubisme i anirà evolucionant cap a formes més abstractes. L’escultor, molt amic de Mogdiliani, utilitza pedra i bronze, -és a dir, els models de fang o guix, previs als motlles per fer la fundició en bronze-. En el procés creatiu era molt important el dibuix previ. Amb l’ocupació nazi Lipchitz, fugirà als Estats Units on continuarà la seva obra. Serà un dels dos-cents cinquanta participants a la Tercera Internacional d’Escultura de Filadelfia, el 1949, on també hi havia obra d’Alexander Calder i Picasso.

La mostra de la Marlborough reuneix escultura i dibuixos de l’etapa parisina (1914-1931). L’escultura de Lipchitz en bronze que il·lustra aquest article, “Encounter”, forma part d’una edició de set exemplars i fa 24,8 cm d’alt per 10,8 d’ample i 8,9 de profunditat.

One thought on “Arrenquen les galeries

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: