Víctor Tarrés explora la plàstica digital

Centelles. Amb aquest article arribem a les 600 entrades des de que vaig començar el blog, primer com a Aleix Art, fa casi deu anys. Estava previst un article especial per celebrar-ho, però encara no està a punt i m’ha arribat aquesta altra informació que també em sembla interessant. Es tracta del nou treball digital que ens presenta Víctor Tarrés, un artista barceloní, nascut el 1976. En el seu web (victortarres.com) també hi ha altres treballs digitals tipus pintura i té un altre web (victorenrich.com), amb col·leccions de fotografies d’arquitectures de diferents llocs del món, que l’artista manipula de forma impressionant. Però aquí ja hi tornarem. L’artista exactament es diu Víctor Enrich Tarrés. Per les fotografies fa servir el cognom patern i pels altres treballs digitals, i els més directes, signa amb el cognom matern.

En la seva pàgina web, de treballs digitals, hi ha altres imatges com una sèrie també ben recent dedicada a líders, que s’han ben retratat amb la seva gestió del Coronavirus. Amb aquestes imatges i amb l’obra anterior sembla que partim d’uns referents més aviat figuratius. El treball que ara presenta Tarrés seria un pas cap a resultats més extrems, perquè estem parlant d’una sèrie que vol ser abstracte: la sèrie es diu “Abstracts”. Les peces, enlloc d’estar pintades amb olis o tintes ho estan amb píxels. Segons l’artista ens explica, amb aquest nou treball vol abordar els límits del món digital. L’artista genera aquestes imatges d’alta definició i un final possible, més enllà de la pantalla de l’ordenador, és acabar impresos en papers “Hahnemühle” de 60×45 cm o més grans.

Prints digitals

Tarrés qualifica les obres de “prints”, com si fossin estampacions. Efectivament es poden reproduir imatges iguals. I de fet el seu treball ja té un aire com de monotip, com quan es barregen diferents capes de tintes, interposant algun material com la tarlatana perquè sorgeixin clapes de colors i taques. En les imatges de Tarrés es veuen algunes formes, però l’objectiu no és pas ensenyar-ho sino crear textures de tons, atmosferes, equilibrar zones.

Suposo que a aquestes alçades no dubtareu pas que aquesta via digital “pictòrica” també és una forma artística. Des de que hi ha ordenadors i programes de dibuix –amb totes les eines emulant les d’un pintor- que hem d’estar oberts a que aquests siguin nous canals de comunicació. M’imagino que Tarrés passa moltes hores treballant amb les seves peces i el resultat és ben plàstic. Les obres són xules. Però si teniu temps, passegeu-vos també pel seu web dedicat a les fotografies d’arquitectures. Agafa edificis i els  planta a llocs inesperats o els doble, canvia d’orientació. Hi juga com si fos cosa de nens. Els “prints” digitals són una altra línia d’exploració per terrenys nous de llarg recorregut.