Exposició a Londres per difondre la pintura catalana

• Pintors del 1900, com Casas, Barrau, Graner, Miralles o Pruna formen part del projecte que compte amb la col·laboració de la Sala Parés i l’Artur Ramon

Centelles. És provable que a fora aprenguin a valorar abans la pintura catalana que aquí? En els últims anys hi ha hagut diverses exposicions internacionals dedicades a revaloritzar l’art català del modernisme i les avantguardes, com “Barcelona and modernity”, del 2006, produïda pel Museu d’art de Cleveland i portada també al Metropolitan de Nova York. Més recentment, el 2016, a la Royal Academy de Londres, “Painting the Modern Garden: Monet to Matisse” incloïa obres de Mir i Rusiñol.

Ahir mateix la galeria Colnaghi, en seu a Londres, va obrir un nou capítol destinat a revisar, reivindicar i difondre la pintura catalana del tombant del segle XX. Efectivament darrera “The Golden Age of Spanish Modern Art” s’hi amaguen dotze pintors catalans. Alguns són prou coneguts a casa nostra, com Ramon Casas, Joaquim Mir i inclús Modest Urgell. Però hi ha noms que segurament seran més desconeguts, com Alfred Sisquella (el tiet de la Conxa Sisquella), Antonio Fabres, Francesc Miralles, Josep Maria Tamburini o inclús Joaquim Sunyer. Altres artistes presents a la mostra són Laureà Barrau, Lluís  Graner, Pere Pruna, Miquel Villà o Fortuny. Els artistes no és que siguin del tot oblidats. La majoria tenen obra a fons com el Museu Nacional d’Art de Catalunya, però segur que a molts noms ens hi costa associar-hi obra o l’etapa a la que corresponen.

A la galeria Colnaghi creuen que amb aquesta exposició trauran la pols als artistes i els ajudaran a resituar, igual com en el passat la historiografia artística ha tret de l’oblit noms com Velàzquez o El Greco. L’exposició londinenca agafa artistes nascuts a finals del segle XIX, que de forma comuna es van formar a Barcelona, però després van tenir una etapa important a París. La capital francesa, ja sabeu que va ser la metròpolis de l’art. Nous temes, noves tècniques, nous mercats, un nou rol pels artistes d’esperit lliure.

La majoria d’aquests artistes es formaven a Barcelona, marxaven a París i en visites a la  família o en etapes posteriors, feien exposicions a la Sala Parés, que fa molts anys que funciona. Per això l’exposició de la Colnaghi compte amb la col·laboració de la Parés i també d’una altra  galeria barcelonina històrica, l’Artur Ramon. Cada galeria aporta cinc obres. La selecció d’artistes permet veure estils i temàtiques diferents. La internacionalització dels artistes és també un mercat que interessa a les galeries d’aquí i és una bona senyal que les galeries com la Colnaghi hi apostin.

Alguns mons

Francesc Miralles, fill de pare valencià i de mare catalana, nascut el 1848, a la ciutat del Túria, però format a Barcelona, amb mestres com Martí Alsina. Marxà a París amb 17 o 18 anys on hi passà una llarga temporada, fins el 1893 que tornà a Barcelona. En les seves biografies s’explica que els seus pares estaven preocupats per si passava penúries i l’hi enviaven diners. Però l’artista es va espavilar i va gaudir sempre d’una vida estable econòmicament. Estava embadalit pel tipus de vida que hi havia a París en aquella època i això és el que va traslladar  en els seus quadres, de pinzellada vibrant i colorista. Va morir a Barcelona, el 1901.

Joaquim Sunyer era de Sitges, nascut el 1874. Format a La Llotja, on coincidí amb Mir, Nonell, Torres-Garcia o Gosé. Instal·lat a París cap el 1896, es va especialitzar com a gravador i també feia pintura a l’oli, aquarel·la i guaix. Tornarà a Sitges, però no perdrà la relació internacional. També passà per Ceret. Coneixarà l’obra de Cézanne i la seva obra arribarà a ser un exponent del Noucentisme.

Laureà Barrau era de Barcelona, del 1863. Es va formar a Barcelona amb Antoni Caba i a París amb Jean-León Gérôme. Feu pintura històrica, com “La rendició de Girona”, el 1886, però també va fer paisatgisme. Sovint pintava la costa catalana, que amb el tipus de llum que feia, l’acosta a Sorolla. Va morir a Eivissa, el 1957.

L’exposició a la Colnaghi s’estrena coincidint amb la London Art Week (fins el 10 de juliol), però es podrà veure fins el 25 de setembre, reservant la visita prèviament, degut al Coronavirus. Si no teniu previst anar a Londres també podeu fer una visita virtual, al web de la galeria (us faran inscriure al seu mailing) on hi ha la majoria d’obres amb totes les dades i informació dels artistes. També hi ha una selecció d’imatges fotogràfiques de l’època dels artistes i de la Sala Parés. La galeria Colnaghi és de les galeries més antigues del món (1760) i també té seus a Nova York i Madrid. Potser l’exposició pot viatjar i alguna hora fer-se per aquí.