EXPOSICIÓ D’ESTIU A LA MARLBOROUGH
Barcelona/ Centelles. Hi ha galeries que el mes d’agost tindran obert, com la Marlborough de Barcelona (Enric Granados, 68). Ara fan una col·lectiva d’estiu per mostrar obres del seu fons, posant l’èmfasi en els artistes peninsulars representats per la galeria. Ho engloben tot en la cinquena edició d’una sèrie de mostres que anomenen “clàssic i contemporani”. Però que és clàssic i que és contemporani en el context d’una mostra de pintura i escultura actuals?
A l’entrada reben al visitant, una taula i un llit “tunejats” per en Julio Vaquero. Dues “escultures” que són les que després dibuixa en les seves obres descomunals. Un d’aquests grans dibuixos, fets amb creta i aiguada, es pot veure a l’exposició. És de fa deu anys i està fet sobre paper vegetal de 236×330 cm. Vaquero és un artista ben contemporani, però ja fa molts anys que batalla i és un artista consagrat del panorama. Podríem dir que és un “clàssic”, per no dir que és un “habitual”.
Però per aquest camí podríem definir tota l’exposició. Tot i que l’obra que han penjat de la Soledad Sevilla (València, 1944) permet variar el sentit: és una pintura de geometria abstracte. I podríem dir que és una obra “clàssica”, com “característica” de l’etapa de l’artista dels anys setanta. L’obra és del 1978 i segurament també és un tipus de referent per molts artistes més joves, ja que en certàmens com el Premi Centelles –de pintura- arriben sovint obres amb aquest estil.
Un altre artista que està representat a l’exposició i que no podia faltar, és Juan Genovés –un altre clàssic de la pintura contemporània-, que ens ha deixat fa molt poc i que a l’exposició hi té dues pintures relativament recents, del 2017 i del 19. En aquestes obres fa amb l’acrílic, relleus que són les figuretes que omplen les seves obres de multituds.
Bacons i tot
Altres artistes presents són Riera i Aragó, amb els seus dibuixos i escultures esquemàtiques d’avions i invents. Marta Chirino amb un dibuix espectacular d’una flor que titula “Phalaenopsis VII”, que mida 140×101 cm. També hi ha una fotografia del cineasta Pedro Almodóvar, que aquesta sí recorda una natura morta del Classicisme modern, de Zurbarán. Almodóvar ha fet exposicions a la Marlborough de Madrid mostrant la seva obra fotogràfica.
La majoria d’obres són de formats grans i com veieu hi ha bastant dibuix (o pintures semblants a dibuixos), com és el cas de la peça de Santi Moix, “The Bird”, que fa 174×200 cm. Moix és un pintor català, barceloní nascut el 1960, que des de fa uns anys resideix a Nova York. La tela exposada tradueix a línies i formes orgàniques la seva pintura plena de colors que semblen explotar. De lluny recorda una mica els dibuixos amb monstres de Joan Ponç o els dibuixos automàtics que es fan quan parlem per telèfon. Però a gran escala i es veu pensat i dibuixat amb passió.
Per cert, Moix serà el 25 de juliol, al Festival Castell de Peralada, pintant amb pintura al fresc, en directe sobre una gran superfície, mentre soni la setena de Beethoven i els Reials Focs d’Artifici de Händel. Serà en un concert a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Joan Pons.
Passejant per l’exposició també ens podem trobar obres “invitades”, que esperen la visita d’algun client, com va ser el cas, durant la visita, de tres obres gràfiques de Francis Bacon. Avantatges de formar part d’una xarxa internacional. L’exposició de la Marlborough es podrà veure fins el 12 de setembre. També hi ha una versió on-line a la seva web.
badaluc 