Centelles. Des de que va començar la pandèmia al març fins ara que anem de rebrots, un dels artistes que més ho ha aprofitat per produir obra nova ha estat Francesc Artigau. Ja sigui des del taller de casa seva, i quan ha pogut des del seu mític taller al carrer de Sant Pere de Barcelona. Periòdicament Artigau ha anat enviant via xarxes les coses noves que feia. Han estat diversos els temes i les tècniques. Però han abundat els dibuixos amb tinta i les aquarel·les per a composicions poblades de multituds de persones, potser un signe diferencial de les obres d’aquest període. No és que en les seves obres d’abans no abundessin les persones, però en un sentit com “d’horror vacui”, potser ho ha remarcat ara.
També s’ha iniciat al Youtube. Artigau està a Facebook, Instagram i igual com estan fent altres artistes com la Marina Berdalet, ha adoptat el vídeo com a canal per ensenyar obra. Però s’ha dedicat sobretot a mostrar obra antiga, que l’hi ha servit de pretext per parlar de diferents aspectes pictòrics.
En una data tan llunyana com el 17 de juliol va compartir un vídeo titulat “Paolo Uccello, una referència” en que explica una pintura seva del 1966, on hi ha representada una de les tres pintures de la “Batalla de San Romano” (c.1450-1456) d’Uccello. Concretament la tela que es conserva a la Galleria degli Uffizi de Florència, que és on l’artista la va veure en un viatge. Artigau, en el vídeo, ens en destaca els colors atrevits i ens diu que ell “no és un pintor realista, però si de la realitat”. I que “tota la vida ha pintat la mateixa obra”.
Setmanes després d’aquest vídeo i després d’altres campanyes de dibuix com l’àlbum de Palamós, -que va fer a l’agost, a partir de l’estada de l’artista a l’Empordà-, ens envia una sèrie de dibuixos dedicats a representar una espècia de batalla cavalleresca entre dones i homes, vestits amb armadura, muntats a cavall o a peu i armats amb llargues llances. La sèrie la formen un conjunt de papers grans, que semblen formar un fris, amb diversos dibuixos de línia fina i segura –a vegades negre, a vegades de color-. I dibuixos lleugerament colorejats amb aquarel·la. No estan del tots pintats. Ataca selectivament. Hi veiem descrits l’exèrcit dels homes i el de la dones i hi ha un dibuix “central”, mig aquarel·lat, on s’hi representa l’encontre. Però enlloc de lluitar, fan una treva, que en realitat deriva en una festa de l’amor.
Ordre a les files
Són uns dibuixos magnífics, amb la seguretat de la línia amb la que resolt la composició l’artista, amb els seu gust colorista, amb la seva col·lecció de cossos, rostres, poses, actituds i composicions. Artigau ja ens diu que fa un homenatge a grans artistes. La referència a Uccello em sembla clara i també em sembla veure-hi una referència al gran mosaic d’Alexandre el Gran, del Museu Arqueològic de Nàpols, amb l’encontre dels exèrcits hel·lenístics i de Dario III. Artigau ens diu que es deu als seus mestres i als nombrosos apunts que ha anat prenent durant la seva carrera.
Recordem que Artigau, fa anys, ja va abordar el gènere cavalleresc amb les il·lustracions del seu “Tirant-lo-Blanc”, encàrrec que encara està pendent de veure la llum. Esperem que sèries noves com les que ara presenta tinguin un millor aparador i que un material tant bo voli a mans de col·leccionistes.
badaluc 