Centelles. Divendres es va inaugurar una mica discretament l’exposició de la guanyadora del Premi Centelles de l’any passat, Inés de Haro. No sabem si per la Covid, per falta de publicitat, o per ser un divendres a les 7, l’artista, que venia de Múrcia, va trobar que hi havia poca gent. Però en canvi es mostra satisfeta pel muntatge que suposa també la seva primera exposició individual. D’aquí l’1 del títol de la mostra, que també és refereix a la unicitat dels individus o de la vida, segons ens explica la Inés.
I és que tal i com ja apuntava l’obra guanyadora del 2019 -inclosa a la mostra-, almenys l’etapa actual de Inés de Haro està dedicada als individus anònims que l’artista captura pel paisatge urbà. L’exposició es compon d’obres petites i de grans formats dedicada a la fauna urbana, però retratada amb tota dignitat i sense perdre detall dels complements de la persona, com els anells, els tatuatges i sobretot l’expressió de cara. No crec que l’artista cerqui descriure els tipus humans, si no que s’interessa per aquells, que al seu parer són més pintorescos i li permeten evocar diferents intencions, com la fugacitat de la joventut, com suggereix la peça “Fuggire d’all inevitabile”, datada del 2019.
Inés de Haro ho captura amb una tècnica prou peculiar. No hi ha oli ni acrílic. Tot és llapis sobre paper encolat sobre fusta pintada blanca. Així no hi ha massa color tampoc. Blanc, negre i tota l’escala dels grisos. El color només apareix de forma tímida en algunes obres grans, com el nostre Premi o d’altres datades ja en aquest 2020, com la que serveix d’imatge del cartell que correspon al quadre “Unicorn” del 2020. I també en forma de taca de resina en uns quadrets petits, molts fets aquest any, dedicat a “subjectes”, on dóna una nota de color. També hi ha una sèrie d’obres que tenen uns aplics de filaments metàl·lics, que destaquen textos. De Haro es centra molt en dibuixar bé els personatges, sobretot el rostre, i a vegades deixa detalls del quadre esbossats. És un estil lliure.
En definitiva estem davant una exposició interessant que explora temes i tècniques des d’una mirada fresca i original. Llàstima que la riquesa de l’exposició no es vegi compensada amb un bon catàleg, com els que es feien abans de la crisis, i que tots aquests anys, s’ha reduït a un foli desplegable en vàries pàgines. L’exposició es podrà veure fins el 29 de novembre.
badaluc 