Centelles. Els llargs dies de confinament cadascú va buscar-se algun entreteniment per no deixar-se portar per l’avorriment i el defalliment. Qui potser ho tenia més pelut era la gent d’edat més avançada, considerada població de risc i resguardada amb més temors a la seva llar. Però també en aquest cas hi ha hagut qui ha trobat la manera d’evadir-se. No fa gaire vam veure el cas de l’Artigau, però també en tenim un bon exemple en Joan Puig Redondo, el veí procedent de Barcelona, que ja fa uns anys que s’ha instal·lat al centre de Centelles.
En Joan de tant en tant ens passa reculls de dibuixos que fa dedicats, primer a la fauna zoològica. Alguns el recordareu per l’exposició de dibuixos d’ocells a El Trabuc, ja fa cinc anys. I més cap aquí s’ha obert a nous temes. I durant el confinament també va trobar en el dibuix la seva medicina per guanyar cultura i suportar millor els temps difícils. Fa unes setmanes que tenim entre nosaltres la seva obra de confinament, formada per: un dibuix de Can Pratmarsó i un altre de Can Moreu, ambdós llocs a Centelles; un dibuix a llapis d’una perspectiva de carrers de pedra formats per arcades i rampes, com és possible veure en algun poble de l’interior de Lleida, com Àger, però amb més complexitat; Un dibuix del castell de la Mota, a Medina del Campo i un altre de l’alcàsser de Segòvia; una natura morta amb un guant de jardiner i eines per cuidar els rosers; i finalment, però no menys important, set làmines d’estudis naturistes dedicats a plantes. Ara toca arbres.
Varietat de temes
Puig fa els dibuixos amb llapis i pinta amb llapis de fusta de color i a vegades amb altres estris com retoladors. També hi ha dibuixos només a llapis, colorejats amb diferents intensitats de grisos. Cada estri, cada línia i taca, té la seva funció ja sigui per donar el to característic de l’espècia, com per descriure textures i formes del fullatge, el tronc i la forma de la copa. Una línia més gruixuda de traç segur sol tancar la forma dibuixada amb claredat. La col·lecció dels arbres inclou el desmai, el ficus, el roure, la mimosa, el xiprer, el ginko o l’arbre de la pluja. La descripció de l’estil de dibuix és vàlid per la fauna floral i també per els dibuixos dedicats als edificis que hem esmentat. Si bé en aquests casos les formes són més rígides i denoten l’origen de delineant de l’artista. Però també són clarament descriptius.
Joan Puig fa els dibuixos en làmines i després els porta a una copisteria perquè en faci còpies digitals de qualitat i en el cas dels dibuixos naturistes en fa un muntatge com si formés una auca. El dibuixant sol distribuir les còpies entre amics i parents. Al final alguns tindrem una bona col·lecció. Una bon exemple d’habilitat descriptiva i dibuix per una afició ben enriquida. Joan Puig té en el seu art un bon aliat per no avorrir-se. Però esperem que pel bé de tots, no ens quedin gaires més dies de restriccions.
badaluc 