Les fustes de Moisès Villèlia a la Marc Domènech

• Una trentena d’obres permeten revisar la importància de la fusta durant tota la carrera de l’artista, entre el 1954 i el 1992

Centelles. Encara ens hem d’esperar bastants dies per poder baixar a veure coses a Barcelona  o anar a altres llocs de Catalunya. Tenim a la llista vàries propostes com la de Conxa Ibáñez a la Canals de Sant Cugat, o la de David Ribas a Artemisia, a Corró d’Avall. També tenim notícia de les exposicions en curs a les seus de la Fundació Vila Casas, com la dedicada a Àngel Ferrant, a l’Espai Volart.

Precisament amb un col·lega de Ferrant farem una mica de trampa i espiarem l’activitat a la capital. Serà gràcies a l’ajuda de vídeos i informació enviada per internet. Ens referim a Moisès Villèlia, l’escultor protagonista d’una exposició inaugurada el dijous 19, a la galeria Marc Domènech, centrada en donar a conèixer l’obra en fusta.

Efectivament en l’obra de Villèlia (Barcelona, 1928-1994) tothom en destaca les seves escultures amb canyes i especialment amb bambú. Però resulta que va ser central en la seva obra, la fusta. És amb el material amb el que va començar i és el material al que d’una manera tornava per encarar noves etapes i certs projectes. La cosa ve de família: el seu pare era ebenista i amb ell es va formar i va començar a treballar, quan vivien a Mataró, fins que el 1953 passa a fer escultura i a viure’n.

Villèlia coneix molt bé la fusta, però també experimentarà amb tota mena de materials aptes per crear escultura. El 1957 en un Saló d’Octubre de Barcelona, presenta obra feta amb suro,  escuradents, carbasses, amb el tronc de la col, amb les tiges de ceba, les llavors de cacauet i també fa la primera obra amb canya.

Serà més tard que descobreix el bambú, durant un viatge a Argentina i Equador, el 1969. Més endavant experimentarà amb altres materials de caràcter més industrial. I amb barreges: les seves obres combinen la matèria vegetal, amb pedres o claus i les pinta i en una etapa més avançada, amb el bambú cercarà integrar-hi la ceràmica.

Abstracció i ingeni

Però la galeria barcelonina Marc Domènech ens parla de la seva obra en fusta, a través d’una trentena d’obres, realitzades entre el 1954 i el 1992. Moltes feia anys que no es veien.

Moisès Villèlia és de la mateixa generació que Antoni Tàpies i com ell el tipus d’art vol connectar amb l’avantguarda i allunyar-se de la figuració.  Sol tallar formes imaginatives que em recorden personatges estranys i estructures que cerquen equilibris compositius i plàstics.

Una de les peces més destacades de l’exposició és un muntatge amb fustes de faig, precisament titulada “Muntatges”, del 1963, que donen forma a una espècia de màquina imaginària o a un grup de persones caminant que estiren un objecte pesant. La peça es va presentar per primer cop al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el mateix 1963, i no s’havia tornat a mostrar. Segons la galeria, en aquesta peça i en d’altres de similars de l’època, Villèlia introdueix l’element del joc, concepte que podria estar associat als seus contactes amb Joan Brossa.

Una altra peça xula és una talla d’una arrel de cirerer de forma biomòrfica que inclou una pedra i està pintada. Recorden formes d’òrgans o ossos, però crec que és vàlid deixar fluir la imaginació sense cercar una comparativa a una forma. L’obra és del 1980 i ens recorda alguna de les peces que feia al principi de la seva carrera.

Moisès Villèlia va tenir una vida intensa. Va tenir taller a Mataró, a Cabrils i a Molló. Va passar per París, va viatjar a Amèrica del Sud. Devia ser un home curiós: en la biografia del catàleg es diu que el 1971, sent a Equador, estudiarà els segells Pirus i Pikenus de la cultura Quitu-Cara, que existí a la zona entre el 500 a.c. i el 500 d.C. En el mateix catàleg, en un text d’Àlex Mitrani ens explica que quan Villèlia fa la primera exposició al Museu de Mataró, el 1954, la capital del Maresme s’havia convertit en una ciutat important culturalment, per on també va passar Tàpies.

L’exposició de les fustes de Villèlia es podrà veure fins el 29 de gener del 2021. La galeria es troba al Passatge Mercader, 12 de Barcelona.