-
Sergi Barnils presenta la col·lecció d’obra sobre paper feta durant el confinament a la galeria Canals de Sant Cugat
Centelles. Potser us heu trobat estar parlant per telèfon o escoltant una xerrada i començar a dibuixar un tipus de formes repetitives que generen formes i figures. Són dibuixos espontanis o hi ha la raó que relliga al fons de tot?
En Sergi Barnils és un artista acostumat a formats grans però durant el confinament es va veure enclaustrat a casa seva i va decidir atacar un grapat de papers que fan uns 50×70 cm.
Nascut el 1954, a Guinea Equiatorial, viu a Barcelona i té el taller a Sant Cugat. La seva obra es caracteritza per omplir l’espai d’una espècia de cal·ligrafia que es repeteix i repeteix per tota la superfície. A vegades és amb línia clara, a vegades amb una pinzellada més gestual. Sobre fons carregat de color o a vegades sobre fons més neutres.
Però repetir formes no és avorrit? Per mi la resposta està en que si és un exercici lliure, tant si és espontani, si un es deixa anar, com si aflora la raó, pot arribar a ser una acció plaent. He parlat amb el Sergi Barnils i diu que es pot parlar d’un cert automatisme, però també la raó intervé per equilibrar la composició. I és que en el seu cas darrera els signes hi ha uns significats concrets.
De forma breu ens explica que com a pintor prové de la figuració i que amb els anys ha anat evolucionant i simplificant. I que s’inspira en la Bíblia. La seva obra sempre té aquest transfons espiritual. Pels papers que comentem s’ha basat en el llibre de l’Apocalipsi. I en les seves peces el triangle és la divinitat, el cercle l’eternitat, el quadrat la fortalesa, etc. Però aplica primer el color o la línia?
Barnils ens explica que aplica primer el color i després hi crea capes de veladures i finalment hi posa la línia, que ens diu “és com una protecció per als artistes”. Veient algunes de les peces, crec possible que després de posar la línia, acabi de posar bé el color posteriorment, com suggereixen uns papers d’aire més mironià.
Barnils ha treballat els papers amb diferents tècniques: guaix, tinta xinesa, aquarel·la, grafit. També tenia algun peça intervinguda amb encàustica, una tècnica que domina i aplica sovint en els grans formats.
Itinerari físic i virtual
La col·lecció de papers és fruit del confinament. I això, ens diu, l’hi va donar sobretot temps. Temps per treballar a fons cada paper i oblidar-se de les presses que imposa el mercat de l’art.
Els vint-i-tres papers que va fer es presenten ara en una exposició a la galeria Canals de Sant Cugat –C/ Orient, 24-. Una exposició actualment física i virtual que es perllongarà fins el mes de març. Després es podrà veure a la galeria Atelier de Barcelona (abril i maig) i finalment a l’Espai Cavallers de Lleida, durant el juliol. Desprès del pacient temps de producció ara hi ha temps per gaudir-la.
badaluc 