- Amb tretze peces es revisa, per primer cop a Barcelona, l’obra d’aquest pintor informalista de Madrid
Centelles. En el darrer post escrivia que el pintor mirava d’escapar de l’informalisme “perquè estava sacralitzat i superat”. Potser seria millor dir consolidat i que en tot cas volia fer una altra cosa. Perquè als anys vuitanta –i encara avui- trobem artistes d’arrels informalistes en plena expansió i que continuen valorant aspectes com la materialitat dels elements compositius. Als anys vuitanta aquest era el cas de molts artistes formats a la postguerra, com el gran Tàpies, el gran Guinovart i d’altres. I cal no oblidar als informalistes de Madrid, com els pintors del grup El Paso o qui tenim l’oportunitat de recordar ara: Lucio Muñoz.
Aquest pintor (Madrid, 1929-1998) és el protagonista de la nova exposició de la galeria Marlborough de Barcelona, que ha seleccionat tretze obres de diferents etapes, de formats mitjans i grans, per recordar la seva trajectòria. La Marlborough gestiona el llegat de l’artista des de la seva mort. Per a la mostra ha penjat moltes obres de tècnica mixta, però també hi ha dues obres sobre paper.
Una de les característiques de l’obra de Muñoz és el treball amb la fusta, a la qual intenta amagar qualsevol intervenció humana i donar-li un aspecte natural i d’adaptació a l’entorn. Però crec que sobretot és una integració plàstica perquè juga amb la composició d’altres textures i de cromatismes. Altres peces mostren una espècia de pasta pictòrica gruixuda, molt sovint en tons foscos contrastats amb tons com el verd o el blau elèctric. Parlem d’un pintor que s’expressa abstractament: forma, color i matèria són les peces del seu puzzle.
Matèria fosca
Els historiadors consideren clau la contribució de Lucio Muñoz al informalisme espanyol. No va formar part del grup El Paso però van evolucionar paral·lelament. Muñoz es va formar a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando (1949-1954) on va coincidir amb pintors com Antonio López, el gran referent del realisme peninsular. També va coincidir amb la seva futura dona, la també pintora, Amalia Avia. El 1956 va ser becat per l’estat francès per estudiar a París. Va ser allà on va entrar en contacte amb l’informalisme de la mà d’artistes com Dubuffet, Fautrier, Wols o el nostre Tàpies. A la mostra hi ha peces de la dècada dels cinquanta. I després van saltant d’època fins arribar als noranta.
L’exposició acosta al públic català una altra mirada a la tendència “sacralitzada” per l’artista del núvol a la Muntaner i Simon. On per cert, la fundació fa trenta anys. Lucio Muñoz fins al març, a la Marlborough de Barcelona i obra gràfica de Bacon i Lucien Freud a la de Madrid, fins finals de febrer.
badaluc 