Quatre mirades sobre la vida humana

  • Francis Bacon i Lucian Freud a la Marlborough i els germans Santilari a l’Artur Ramon animaran la primavera artística
“Triptych August 1972”, litografia de Francis Bacon, del 1989                Foto: Marlborough Barcelona

Centelles. Esperem que els ànims amb els que s’anuncia la celebració del World Mobile Congress es contagiïn i aviat les autoritats alleugereixin les restriccions per a tots. A Barcelona no paren de fer coses i hi ha exposicions a la vista que aniria bé poder veure. Aquesta setmana, demà inauguren els germans Santilari a l’Artur Ramon, una mostra de natures mortes. Pintura i dibuix.  I divendres, a la Marlborough de Barcelona inauguren una exposició d’obra gràfica de Francis Bacon i Lucian Freud, una versió més petita de la que s’ha pogut veure a Madrid.

Francis Bacon i Lucian Freud eren amics, cadascú tenia el seu concepte artístic independent, potser es varen influenciar, els interessava molt la condició humana, formaven part de l’anomenada “Escola de Londres” i a més de pintar, feien gravat.

Francis Bacon (Dublín, 1909-Madrid, 1992) ho tenia com un mitjà de reproducció fidel de les seves pintures. I l’hi interessava poder divulgar tant la composició com el color. Per això practicava sobretot la litografia. Si bé també s’exposen algunes aiguatintes. Bacon treballava amb col·laboració amb impressors que l’hi asseguraven un bon ajustament cromàtic.

L’exposició mostra algunes d’aquestes litografies i també les aiguatintes plenes de color. Les peces mostren les característiques composicions centrades per figures distorsionades violentament. Bacon situava les figures en mig de grans marcs cromàtics més o menys escenografiats per atrezzo o arquitectures. Hi ha retrats i estudis de figures. Algunes peces conformen tríptics i en resum ens apropen l’estil inconfundible que va fer de Bacon un dels artistes més importants. Són gravats grans.

“New Yorker”, retrat, gravat calcogràfic de Lucian Freud del 2006. Foto: Marlborough Barcelona

També va assolir un gran reconeixement Lucian Freud (Berlín, 1922-Londres, 2011). Nét del fundador del psicoanàlisi, emigrat a Londres, Lucian també s’intererssava pel rerafons de l’ànima humana: va ser un pintor reconegut per representar figures amb importants valors volumètrics de les faccions i les parts, que denotava una especial visió de la  psicologia de la persona, més aviat de signe dramàtic i turmentat.

Freud també feia gravat i en el seu cas són especialment importants els retrats. Igual que en  les pintures l’artista precisava tenir el model, durant les sessions que calgués a l’estudi, per poder-lo representar bé. Pel que sembla treballava amb la planxa recolzada en el cavallet. Ens hem informat de la tècnica específica que utilitzava Freud i ens diuen que era el “vernís tou”. Similar a l’aiguafort, en aquesta tècnica  s’empra un vernís especial que protegeix la cara a treballar de la planxa. Aquesta es cobreix amb paper fi, de seda, i es pot dibuixar a sobre amb llapis o similar. No cal el burí, ni la punta seca. El llapis pressiona el paper i quan s’aixeca deixa la marca feta pel  llapis a la planxa, neta de la resina. Es posa a l’àcid i les línies marcades esdevindran les línies negres per la tinta. Freud no li interessava pas el color en els seus retrats. El blanc i el negre remarquen l’expressionisme dels rostres representats. L’artista feia retrats del seu entorn immediat i d’amics. Com el doctor. L’exposició a la Marlborough de Barcelona permet conèixer de ben a prop, algun d’aquests retrats.

“L’artista. Vas amb flors Ii”, oli sobre tela, del 2018, de Josep Santilari. Foto: Artur Ramon

Pelegrinatge per la capital

La Marlborough de l’Artur Ramon es troben relativament lluny si es fa a peu, però és un pelegrinatge que val la pena si es té en compte que ens hi esperen deu quadres dels germans Santilari. Deu peces dels artistes badalonins i dues pintures del segle XVII, de Pedro de Camprobín i Ignacio Arias, amb qui es posen en contraposició. Perquè el tema de totes les pintures són les natures mortes, els bodegons. Segons els germans Santilari ens expliquen, cinc de les pintures presentades, les obres més recents, corresponen a una “visita artística” a la pintura de l’artista francès del XIX, Fantin-Latour, reconeixibles per les flors, menjar, estris de pintor. I també comparteixen el mateix sentit de realisme. Altres peces, representatives dels darrers anys, són marca de la casa, com les “Vanitas”. Amb lleugeres referències eludeixen al final dels dies dels humans. Si bé reconeixen que, en bona mesura les natures mortes, igual que celebren la vida, també parlen de la seva caducitat. Tant en Pere, com el seu germà Josep, porten pintures a l’oli i dibuixos a llapis.

Tot i els senyals de drama de la condició humana, els quatre artistes que hem parlat, aporten un cant a la singularitat de la vida i la potència de l’art per transmetre expressió i bellesa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: